M'ha costat setmanes adonar-me'n, però potser sí que totes les formes de crisi obren les portes a replantejar-se com es mou un pel món. Porten, junt amb la seva desgràcia, afany de millora.
M'allibero de les traves que bloquegen la creativitat, trenco tots els pensaments que m'impedien avançar... creixo, i el meu nou "Jo" esquerda la cortina que tapava rames d'oportunitats. Aquesta mena de neurones abraçades que s'amagaven de mi, ara em conviden a creuar l'umbral.
Llenço els impediments a cada costat: la sensació de no poder, d'incapacitat, de no servir per això... Les traves van perdent força, s'esmicolen... em deixen borinar, sense por.
Intentaré córrer, si caic ja m'espavilaré. De moment, les cames es mouen de pressa, i no penso aturar-me. Passo la frontera.
