Pepe Torrent

Avi, cada 8 de setembre et recordarem d'una manera especial .

No tenies ni 20 anys i ja eres capaç de traçar un fotograma de realitat sobre tela. Una còpia fidedigna, impròpia d'un artista.

Dècades més tard, en les teves freqüents escapadetes de la fàbrica de sabates, aniries creant, assegut al Pla Verd, el teu propi estil. Absorbiries el color natural del paisatge, depurant-lo de colors, filtrant les formes, i el que plasmaries seria el resultat d'aquesta transformació: un tornado de colors atípics, que combinats, es convertirien la Menorca d'un il·luminat.

Com digué Oscar Wilde, "cap artista veu les coses com són en realitat; si ho fes, deixaria de ser artista".

Sempre he lamentat no haver-te conegut més com a persona. A través d'alguns quadres un es fa a la idea del teu esperit (sensible amb els desventurats, humil...), però els rumors que han quedat al voltant de la teva tomba, les rialles dels ulls dels qui et recorden, aquella expressió que adopten quan em parlen de tu, em fa lamentar que només em poguessis servar quan era un infant.

Políticament, no crec que ens haguéssim avingut, no hauria importat: de tu m'hauria meravellat el fantàstic còctel que et convertia en tot un personatge, amb carisma, d'aquells que t'atrapen un cop els has conegut. I ara que et conec a mitges, sento una constant frustració de no poder ser testimoni de les teves bromes, de comprovar que eres encara més despistat que jo, d'aprendre de la teva senzilla austeritat... nombraria tantes coses que no acabaria mai. A reveure.

Si un no es troba a Ciutadella i li fa gràcia passejar-se pel museu, el pot veure a aquesta adreça, que va crear mon pare. http://www.menorcaweb.net/pintortorrent/

Ramón Campayo

Probablement tu també t'has acostumat a llegir "malament". Deus passar per aquestes lletres de forma lineal, paraula per paraula. Ramón Campayo, el millor memoritzador dels nostres temps, aconsella fraccionar les frases en dues meitats globals: rebent, amb dècimes de segon, totes les paraules de la primera meitat d'un cop d'ull; després, absorbir les del costat dret, dedicant dos "flashos" visuals per frase.

Ramón Campayo (1965, Albacete, Espanya) és un mentalista especialitzat en memorització i lectura ràpida. És probablement el memoritzador més ràpid de la història. Plusmarquista mundial en diverses modalitats.

Algunes de les seves fites són, per exemple, aconseguir memoritzar un nombre binari (compost per zeros i uns) de 46 dígits en només un segon, memoritzar la posició que ocupa cada paraula d'una llista de 23200 paraules dictada durant 72 hores amb escoltar-les un únic cop i és capaç de llegir a velocitats de 2540 paraules per minut, amb pics superiors a les 4000 per minut.

Recentment va escriure el llibre "Desarrolla una mente prodigiosa", on explica diverses tècniques emprades per ell, mètodes mnemònics visuals coneguts i de gran eficàcia. Com el que comentava anteriorment sobre la lectura perceptiva.

Et puc robar l'hipocamp per una setmana? Necessito una ajudeta per memoritzar tants noms...

Epicur: plaers amb prudència

La filosofia d'Epicur (341-270 aC), ben contrària a la platònica, afirma una sola realitat (el món sensible), nega la immortalitat de l'ànima i afirma, com Demòcrit, que aquesta està formada per àtoms, com tota la resta de coses.

Gran hedonista, afirmava que la felicitat consisteix en viure en continu plaer. Tenia un modus vivendi centrat en la tranquilitat de l'ànima (ataràxia) i l'absència de dolor, fonaments del plaer.

El placer es el principio y el fin de una vida feliz.

Creia que els plaers de l'ànima eren més importants que els corporals, i que s'arriba a ells mitjançant la raó.

La prudència seria la virtut que elegiria i ordenaria els plaers.

Argumentava que el plaer més elevat consisteix en mantenir una vida simple, moderada, en la que es viu amb amics en discurs filosòfic.

No s'interessà per la política, preferí un estil de vida senzill i autosuficient dirigit a la felicitat, en el que l'amistat jugaria un paper fonamental.

Els majors obstacles per a la felicitat, segons Epicur, són tres preocupacions que s'han d'evitar: el temor a la mort, el temor a la ira divina i el temor al futur.

¿Por qué temer la muerte?, si mientras existimos, ella no existe y cuando existe la muerte, entonces, no existimos nosotros.


Todo bien y todo mal residen en la sensibilidad y la muerte no es otra cosa que la pérdida de sensibilidad.

¿Dios está dispuesto a prevenir la maldad pero no puede? Entonces no es omnipotente. ¿No está dispuesto a prevenir la maldad, aunque podría hacerlo? Entonces es perverso. ¿Está dispuesto a prevenirla y además puede hacerlo? Si es así, ¿por qué hay maldad en el mundo? ¿No será que no está dispuesto a prevenirla ni tampoco puede hacerlo? Entonces, ¿para qué lo llamamos Dios?

¿Dioses? Tal vez los haya. Ni lo afirmo ni lo niego, porque no lo sé ni tengo medios para saberlo. Pero sé, porque esto me lo enseña diariamente la vida, que si existen ni se ocupan ni se preocupan de nosotros.

Ah, agnòstic de l'antiguitat, per què no t'ha seguit a tu la prole?

El futuro ni depende enteramente de nosotros, ni tampoco nos es totalmente ajeno, de modo que no debemos esperarlo como si hubiera de venir infaliblemente ni tampoco desesperarnos como si no hubiera de venir nunca.

Heus aquí alguns altres aforismes de l'amant dels plaers:

El hombre es rico desde que se ha familiarizado con la escasez.

¿Quieres ser rico? Pues no te afanes por aumentar tus bienes, sino en disminuir tu codicia.

El sabio no se esforzará en dominar el arte de la retórica y no intervendrá en política ni querrá ser rey.

Retírate dentro de ti mismo, sobre todo cuando necesites compañía.

La autarquía y la anarquía, los mayores frutos de la autonomía.

Quien un día se olvida de lo bien que lo ha pasado se ha hecho viejo ese mismo día.

Así pues, practiquen la filosofía tanto el joven como el viejo; uno, para que aún envejeciendo, pueda mantenerse joven en su felicidad gracias a los recuerdos del pasado; el otro, para que pueda ser joven y viejo a la vez mostrando su serenidad frente al porvenir.

Resistència sense violència: Gandhi

Avui es cel·lebren 140 anys del naixement de Mohandas K. Gandhi (1869-1948).

És famós per aconseguir la independència de la Índia de la corona britànica, el 1947, però l'essència del líder pacifista rau, sobretot, en les extraordinàries "armes" polítiques que va utilitzar per aconseguir-la.

En la seva cosmovisió, el Bapu de la Índia, integrava la política i la religió com a ents inseparables.

Els principis jainistes que li inculcaren a casa, principalment el de l'amor a la veritat i el de no danyar a cap ésser viu van arraigar fortament en el jove Gandhi.

De la Bíblia, només trobà rellevant el Sermó de la Muntanya: "estimaràs els teus enemics"... I sempre mantingué la ferma convicció de no danyar ningú, ni als que li volien perjudici. L'estratègia política de "resistència sense violència" va ser tan novedosa com fructífera.

Ahimsa és una important doctrina de l'hinduisme, jainisme i del budisme, que Mohandas Gandhi introduí a occident: significa pau i respecte envers els éssers capaços de sentir.

Defensà que els mitjans són tan importants com els fins, i creia que la força de l'Amor és capaç de vèncer qualsevol barrera. Fins i tot, la lluita d'independència d'un país.

Gandhi desenvolupà un nou concepte, derivat de la resistència sense violència: el Satyagraha, és a dir, la força de l'ànima en l'esforç per la veritat. La teoria Satyagraha influí en altres lluitadors per la igualtat, com Marthin Luther King.

Su significado es sostener la verdad, la fuerza de la verdad. También la he llamado fuerza del amor o fuerza del alma. En la aplicación de satiagraja descubrí en las primeras etapas que el perseguir la verdad no admite violentar a nuestro oponente sino que este debe ser advertido de su error mediante la paciencia y la simpatía. Porque lo que parece ser verdad para uno puede parecer ser falso para otro. Y la paciencia significa auto-sufrimiento. Así, la doctrina se convirtió en el reestablecimiento de la verdad sin violentar o hacer sufrir al oponente sino que a uno mismo. "Non-violent-resistance" (Satyagraha), Gandhi.


Després d'una temporada a Sudàfrica, on lluità contra la discriminació racial del que eren víctimes els seus compatriotes allí residents, començà, a partir del 1918, la seva lluita pacífica amb la finalitat d'assolir la independència del seu país.

Sovint utilitza la desobediència civil, convencent als seus seguidors de desobeïr les lleis que considerava injustes. Després de la insurrecció, passaria una temporadeta a presó, maquinant el pròxim estrategema que l'aproximaria a la independència.

També va sotmetre's a nombroses vagues de fam, arriscant la pròpia vida per aconseguir els seus ideals.

La seva influència moral sobre el desenvolupament dels nacionalistes de la Índia fou considerable, era considerat per molts un líder nacional, però la separació amb Pakistán el desalentà profundament. A més, els anglesos amenaçaven de dividir la Índia.

Finalment, el 1947 la Índia aconseguí la seva independència d'Anglaterra, la potència colonial més important de l'època, després de quasi tres segles de dominació.

Un cop aconseguida la independència, Gandhi tractà de reformar la societat índia, apostant per integrar les castes més baixes (els shudrá o "esclaus", els pàries o "intocables" i els mlecha o "bàrbars"), i per desenvolupar zones rurals. Aconseguí que milions de "pàries" tinguessin els mateixos drets civils que els habitants restants.

Desaprovà els conflictes religiosos que van seguir a la independència de la Índia, defensant als musulmans en territori hindú. Un fanàtic integrista indi, Nathuram Godse, l'assassinaria per aquest motiu, el 1948, a l'edat dels 78 anys.

Morí abans d'aconseguir la supressió de l'estructura social de castes, que encara avui dia margina milions d'indis i expandeix les desigualtats socials.

El riu Ganges s'empassà les seves cendres, però els seus principis han perdurat fins els nostres dies.

Avui, més que mai, recordo al món:
Satyagraha & Ahimsa.

Friedich Nietzsche

"Hay siempre algo de locura en el amor; pero siempre hay algo de razón en la locura."

"La buena memoria es a veces un obstáculo al buen pensamiento."

"La madurez del hombre es haber vuelto a encontrar la seriedad con que jugaba cuando era niño."

"Las personas que brindan su plena confianza creen por ello tener derecho a la nuestra. Es un error de razonamiento: los dones no dan derecho."

"Cuando miras al abismo, el abismo te mira a ti."

"Todo hábito hace nuestra mano más ingeniosa y nuestro genio más torpe."

"Lo que no me mata, me fortalece."

"Sólo comprendemos aquellas preguntas que podemos responder."

"Solamente aquel que construye el futuro tiene derecho a juzgar el pasado."

"Todo idealismo frente a la necesidad es un engaño."

"Lo absurdo de una cosa no prueba nada contra su existencia, es más bien condición de ella."

"Cuando me encuentro con una criatura, encuentro la voluntad del poder."

"¿Es el hombre sólo un fallo de Dios, o Dios sólo un fallo del hombre?"

"El hombre, en su orgullo, creó a Dios a su imagen y semejanza."

"Dios ha muerto, su piedad por el hombre lo ha matado."

"Dios ha muerto. Parece que lo mataron los hombres."

"Negar a Dios será la única forma de salvar el mundo."

"Sin música la vida sería un error."

"Sin arte la vida sería un error. Tenemos arte para no morir de la verdad."

"La esperanza es el peor de los males, pues prolonga el tormento del hombre."

"No se odia mientras se menosprecia. No se odia más que al igual o al superior."

"Aquél que tiene un porqué para vivir, se puede enfrentar a todos los "comos"."

"Todo lo que se hace por amor, se hace más allá del bien y del mal."

"Toda convicción es una cárcel."

"Nada más hipócrita que la eliminación de la hipocresía."

"Creo que los animales ven en el hombre un ser igual a ellos que ha perdido de forma extraordinariamente peligrosa el sano intelecto animal, es decir, que ven en él al animal irracional, al animal que ríe, al animal que llora, al animal infeliz."