Grans imperis dominaren el territori (olmeques, asteques, maies...) abans de la descoberta d'Amèrica per part dels espanyols. A partir del segle XV, amb la conquesta de Mèxic per Hernán Cortés (i, com no, de Yucatán per Francisco de Montejo), la fundació del Mèxic dels asteques passà a ser una colònia espanyola.Rere la seva gran descoberta, els bàrbars espanyols torturaven indígenes maies i sometien al poble a la religió catòlica. Enderrocaren temples i piràmides per construïr catedrals (la primera a Mérida, Yucatán) i esglèsies cristianes.
Passats tres segles de dominació, certs canvis en l'estructura social, econòmica i política de la colònia portaren a una èl·lit il·lustrada a reflexionar sobre la seva relació amb Espanya.
Una de les raons dels criolls per reclamar la independència de les colònies espanyoles fou l'ocupació francesa d'Espanya, a principis del segle XIX. Passats dos anys de forta crisi política (1808-1810), la Conspiració de Querétaro (on participaren Domínguez, Allende, Aldama i Hidalgo) desembocaria en la guerra de la independència.
Recordem, avui, el 16 de setembre de 1810, dia que el capellà Miguel Hidalgo donà El Crit a la insurrecció al poble de Dolores (Guanajuato), incitant la guerra, recolzat per una tropa d'indígenes i campestres. "¡Viva la virgen de Guadalupe, muerte al mal gobierno, abajo los gachupines*!"
La revolució del poble acabà en una guerra independentista, que culminà onze anys més tard, proclamant-se Mèxic un estat federal, independent d'Espanya.
* El terme gachupin és un mot despectiu per referir-se als espanyols peninsulars durant l'època colonial, els quals tenien més prestigi en l'escala social. A mi, un mexicà m'anomena així de tan en tan, en simpàtica ironia.
Des d'aquí brindo per la independència mexicana. ¡Viva México!
