M'han repetit, diferents persones, "no canviïs mai" en tantes ocasions... i, curiosament, en totes elles, no m'he assemblat en quasi res al que havia estat fins feia poc ni al que em convertiria moments després, comparant-me en totes elles. No sóc el que acostumava a ser, i tot i així, aquest desig d'una suposada virtut consistent en romandre tal com un és... t'ho diuen amb tota la bona fe del món, pensant que si un canviés, seria diferent, i potser les qualitats que tant ens agraden, perdrien la seva joia.
Però cony, si ignorem el pessimisme i les lleis de Murphy, també podria ser que es perfeccionessin les qualitats que un posseeix, que n'explorés de noves, que l'actor ampliés el repertori i que la combinació d'allò antic més el que és nou em tornés un carismàtic personatge, digne de seguir canviant, de seguir transformant, de protagonista en antagonista, de secundari en principal, de personatge en autor.
Crec que una galanteria més encertada que el "no canviïs mai" seria: "segueix canviant amb el mateix estil que ho has fet fins ara".
Una alma... es una alma... es una alma. Let it grow. =)
