diumenge, 25 de setembre del 2011

L'únic remei

Ella provava sempre les sensacions més extremoses, per notar que dintre seu hi ressonava alguna cosa, que encara hi quedaven grams de vida. Va tastar les drogues mil, en els moments que no sortia de festa estava dormint la mona, quan s'aixecava havia d'experimentar quelcom diferent al que li era conegut, a cada moment, per no decaure, per seguir latint. Pensava que l'instant en què parés de cop l'embransida del més i més, arribaria el prou, l'aturada fatal. Li ha arribat aquesta setmana, però no com s'imaginava. M'ha conegut a mi. Ja no li cal provar res més.
Escrit per a les

2 comentaris:

  1. Albert Pou26 de setembre del 2011, a les 22:39

    Jajaja!
    Ja he notat jo, des d'aquí, que ets com una droga.

    "Tengo un vicio que se llama como tú"

    Això de drogues mil m'ha recordat una canço... "salir, beber, el rollo de siempre, meterme mil rayas, hablar con la gente"

    Celebro també la claredat i la concreció!

    ResponElimina
  2. Moli13 d’octubre del 2011, a les 12:47

    "Tengo un vicio que se llama como tú", el millor que es pot dir a ningú, o tothom, mai se com posar aquestes dues paraules.

    Veig que t'has posat les piles Joan, que bé!

    ResponElimina

Subscriure's a: Comentaris del missatge (Atom)