Els passatgers miraven per la finestra, per no perdre's el moment en què noves aigües subsituissin les del port. Llavors, per una raó desconeguda, el vaixell patí una forta sotregada i no fou capaç de desatracar, quedant-se quiet al seu lloc.
El capità manà fer arribar un tècnic especialista per localitzar l'avaria. Li pagaria el que calgués: era precís que aquell vaixell arribés a port a l'hora acordada.
Davant la decepció per la incapacitat del tècnic en els seus intents de resoldre l'estropell, demanà a la tripulació si algú es veia amb coratge de reparar el dany.
Va ser llavors quan s'aixecà un vailet, equipat d'un martell i una rosca, oferint-se a adobar el desperfecte. Com a últim recurs, el capità li permeté l'intent, mentre mirava de posar-se en contacte amb altres tècnics professionals que prometessin més que l'anterior.
Indiferent a l'escepticisme del capità, el noi recorregué, un a un, tots els perns que es trobava al seu camí, picant amb el martell i descartant-los fins que un sonà un "clong!" diferent. Convençut d'haver trobat la font del problema, l'atesà donant un cop i l'enroscà amb força fins a quedar tan encaixat com els demés.
- Oh, moltes gràcies per solucionar l'avaria! - exclamà el capità, encenent de nou la seva pipa i recuperant l'humor -. Digui'm quant és. Li ho paga l'empresa pels seus serveis.
- Seran 1.000€ - respongué el jove amb naturalitat.
- Mil euros?? Vostè està boig?! Si només ha picat i ha enfortit un metall!
- És 1€ per donar-li el cop i enroscar-ho... i 999€ per saber a on donar el cop.
Cada psicoterapeuta té un martell terapèutic, forjat a partir de les tècniques d'una corrent, però a priori no saben sobre quina part de la persona convé intervenir per produir el canvi que necessita.
Així, les diferents corrents psicològiques estan equipades de martells eficaços en alguna part concreta: els psicoanalistes treballen més des de la sexualitat, el cognitivistes des del cap i l'intel·lecte, els humanistes des del cor i les emocions, els sistèmics des de les relacions personals i familiars...
El millor martell és l'eclèctic; com una clau mestra pot prendre la forma de moltes claus específiques, el martell del terapeuta ha de ser capaç d'anar donant copets en totes les parts de la persona, fins veure quina està fluixeta i necessita soldar-se, per no treballar des de cap altra que no sigui aquesta part, al marge de la comoditat del terapeuta.
La clau no és encaixar als clients en les doctrines i tècniques apreses, sinó indagar prou com per tenir clar quines necessita, encara que no les dominem.
És 1 per la intervenció, 999 per saber quina necessita.
Vaya, vaya, ¿así que los sicólogos andan a martillazos con sus pacientes buscándoles el punto? ¡quién lo diría!
ResponEliminaEs broma, no te enfades, pero me he imaginado al sicólogo con el martillo corriendo detrás del paciente y me ha dado mucha risa. La verdad es que mientras escribo sigo riéndome. Muito obrigada :)
Aclaración: la risa era por la historia que yo me montaba, no por lo que tu habías escrito.
ResponElimina" La clau no és encaixar als clients en les doctrines i tèniques apreses, sinó indagar prou com tenir clar quines necessita". Completamente de acuerdo.
¿Qué te parece mi dominio del catalán escrito? :)
Jajaj ya sé Soledad, cómo me iba a enfadar por eso^^", si yo también me he reído al imaginar a mis compañeros persiguiéndose entre ellos (y tbn a los demás) con martillo en lo alto.
ResponEliminaBien, bien, vas progresando adecuadamente, sí señor. Veremos para cuándo tu primer entrada en catalán XD
Així que els humanistes són cardiólegs!
ResponEliminaMés precís hauria estat dir que són artistes, com els psicoanalistes, els sistèmics o els constructivistes, que solen ser tècnicament eclèctics. Encara que tots empren el material artístic de diferent manera per treballar, sí, els veig com artistes.
ResponElimina