La malaltia de l'amor, segons el DSM-Inventat

Criteris diagnòstics per la patologia de l'enamorament

A. Presència de descentral·lització d'un mateix i central·lització en torn a una altra persona, amb la qual es va creant una dependència creixent, així com pensaments intrussius i egodistònics sobre aquesta persona.

B. Presència de cinc o més del següents símptomes, que presenten un canvi significatiu respecte l'activitat prèvia.

1. Estat d'ànim alterat (anormalment elevat, expansiu o irritable) la major part del dia, quasi cada dia segons el propi subjecte o l'observació realitzada per altres.

2. Pèrdua acusada de l'interès en totes les activitats, tret de les que es relacionen amb la persona.

3. Disminució de la capacitat de concentrar-se o indecisió gran part del dia. Distractibilitat.

4. Infravaloració personal i sobrevaloració de la persona, quedant l'autoestima delegada a l'opinió d'una sola persona.

5. Palpitacions (taquicàrdia), tremolors, sensació d'ofeg/falta d'alè, sensació d'inestabilitat (mareig/desmai) o sensació de papallones a la panxa.

6. Augment de l'activitat intencionada (socialment, laboralment o sexualment).

7. Idees delirants de tipus erotomaníac (idees delirants en què una altra persona està enamorada del subjecte). Les idees delirants poden estar orientades a la incertesa que provoca aquest deliri.

8. Augment de la gana (hiperfàgia) o pèrdua de l'apetit (hipofàgia).

9. Alteracions del son: insomni o hipersòmnia.

10. Desrealització (sensació d'irrealitat) o despersonalització (estar separat d'un mateix).

C. Els símptomes no s'expliquen per cap altre trastorn mental del DSM (trastorns de l'estat d'ànim, d'ansietat, de personalitat...).

D. Els símptomes provoquen benestar clínicament significatiu o deteriorament acadèmic, laboral o social.

E. Els símptomes no són deguts als efectes fisiològics directes d'una substància (ex: droga, medicament) o una malaltia mèdica (ex: hipertiroïdisme).

Donat tal còctel de simptomatologia pertanyent a categories diagnòstiques tan diferenciades (tals com estat d'ànim, psicòtica, d'ansietat, de personalitat...), aquest trastorn no s'ha pogut incloure al DSM. Tampoc s'ha inclòs donada la seva elevadíssima prevalença en la població general (major del 90%). Per evitar l'estigma del "trastorn mental de l'espècie humana", es tendeix a banalitzar-lo.

El curs d'aquesta patologia pot prendre formes molt diferents. L'inici del trastorn pot ser abrupte o insidiós i la seva durada és variable (si bé no molts es cronifiquen). Depenent de si l'enamorament és correspost o rebutjat, el trastorn pot derivar a un "Trastorn recíproc de l'enamorament" (bon pronòstic) o a un "Trastorn per desamor" (pronòstic nefast).

Tot i que el període de més risc és durant l'adolescència, afecta a qualsevol etapa del cicle vital, i l'únic factor de protecció (l'aïllament social) és factor de risc per altres patologies.

Quant al diagnòstic diferencial, caldria descartar que es tractés d'un trastorn de l'estat d'ànim amb episodis depressius o maníacs (o d'un trastorn ciclotímic), d'un trastorn d'ansietat (crisis d'angoixa, TOC, fòbia específica), trastorn de personalitat per dependència, d'un trastorn de la conducta alimentària o d'un trastorn per consum de substàncies o malaltia mèdica.