A l'escriptora frustrada li resultava difícil conservar un to d'optimisme.
- No és per desanimar, sinó perquè conegueu com està, de mercantilitzat, el món de les lletres. De l'època de la llibertat creadora i la innovació han quedat moltes obres, malauradament aquestes regles no serveixen de gaire de cara al món futur. Suposo que teniu una vaga idea dels tèrbols arrenjaments que acompanyen la decisió de publicar o no, un llibre nou. Heus aquí una fugaç pinzellada:
Una volta l'escriptor ha conclòs una novel·la, per citar un exemple, aquesta passa per un agent literari, un editor i un "editting". El vist-i-plau d'un és necessari perquè arribi a mans de l'altre. Si un decideix que és una bona obra, però que no vendrà "perquè no és la moda", adéu. Si, miraculosament, resulta que la teva obra encaixa en les demandes del mercat, l'editting, bàsicament, decideix el que hi sobra i el que s'ha de canviar. El resultat és que acabes suprimint la meitat de la teva obra (si vols que surti a les llibreries; si no rectifiques els canvis que ells et recomanen, no te la publiquen, així de clar), i apart d'aquesta meitat a reescriure, et donen consells per modificar-ne una quarta part més, si fa no fa.
El procés és bastant oposat al que s'acostumava temps ençà. Primer els editors busquen un personatge de renom, prestigiós o popular (Boris Izaguirre, a tall d'exemple), i decideixen que ell o ella guanyarà tal premi (Planeta, per exemple). Llavors contacten amb el futur guanyador/a i li diuen: "escriu sobre això -vampirs o el que sigui que estigui en boga-, nosaltres et diem què hauràs de rectificar per vendre més i tens l'èxit semi-assegurat". Aleshores només falta que el paio tingui una mica de talent (o que es busqui un assalariat que li escrigui en nom seu), i rere unes correccions proposades per l'editorial, aquell llibre configurarà als mostradors, potser sota el rètol "500.000 còpies venudes" (quan, de moment, només han estat editades), impulsant al comprador a creure que es perdrà una magnífica obra si passa de llarg sense agafar-la. I així sorgeixen molts best-sellers.
Possiblement altres aspirants al concurs tinguessin més talent, fins i tot ho poden reconèixer els del món editorial, però ai l'as, ells no vendrien tant. Ja sigui perquè ningú no els coneix o perquè el tema no és el que el públic busca. Què sol buscar el públic? Entreteniment, no necessàriament de qualitat.
Com veieu, abans d'embarcar-vos en aquesta travessa, us heu de plantejar una qüestió simple: quina finalitat perseguiu? Ser llegits o ser bons? Prostituïr-vos o ser ignorats?
No estic gaire d'acord amb moltes coses (o no vull estar-ho). Si bé és veritat que molta gent no busca un llibre bo sinò un best-seller, jo sóc dels que continuo creient en els premis i en la ètica (com a mínim parcial) per part dels editors. És difícil determinar si allo que escrius (o llegeixes) és bo o dolent però el fet de ser (super)llegit no significa que empitjori (o millori) la obra.
ResponEliminaPer cert, d'on has tret aquestes manilles, guapetón!? Me les tenies amagades eh!
Jo tampoc vull estar d'acord amb moltes d'aquestes coses, estimat Albert. M'he limitat a transcriure la idea que em va transmetre una escriptora que es va trobar amb aquest problema. Confiem que l'intelecte escapi a les reds del mercat!
ResponEliminaMe les van regalar els de Psicologia jaja, l'aniversari just abans que us conegués a en Moli, l'Ester i tu. I sips, amagar-te-les és bona precaució... a saber què et faria! jajaj
I no he parat mai de queixar-me per tot el que has dit...
ResponEliminaI Albert, aquesta confiança cega en "l'ètica dels editors" (que imagino que en realitat voldries dir moral, perquè d'ètic no se'n pot ser. No hi ha cap ésser ètic) és fe pura.
L'escriptura és una activitat estètica que al professionalitzar-se ha de ser rentable. No crec que el que vulgui dir aquesta dona és que s'edita merda. De fet, penso que merda se'n deu editar poca. El que vol dir és que hi ha llibres d'un desconegut que tenen molta més qualitat que altres llibres que trobem però no s'arriba a vendre mai.
Fins i tot molts Best-Sellers són bons, a veure, que el lector en general no és tant idiota de llegir merda.
El problema és que no tot el que és bo arriba, i que el que arriba sigui adulterat. Però és la feina de l'editor, que el que es porti a les llibreries es vengui.
(Joan, has de treure això de que un cop vas a publicar l'entrada has d'escriure aquelles lletres, evites que se't pugui respondre pel movil)
Doncs segueix queixant-te, sempre que no ho facis perquè sí i tinguis un motiu real, com fins ara. Així afinem més l'instrument de l'opinió.
ResponEliminaJo no he insinuat (i si ho he fet, no era la intenció) que no es publiquin bones obres (he llegit best-sellers que m'han agradat força, com L'Ombra del Vent. Encara que no crec que es vengui més merda que no-merda, una mica de ferum sí que fa...
D'això diries q no és merdeta? --> Una persona famosa publica la seva vida privada (potser inventada o potser no) i ja té més lectors/es que un altre autor desconegut, d'idees revolucionàries.
De la mateixa manera que Telecinco té una audiència que diu molt de qui s'ho mira, també es venen molts llibres bastant fluixos perquè la crítica de molts lectors és pèssima.
(Uops! Doncs no sé com es desactiva; vaig a mirar de treure-ho)
Si correcte, estem d'acord! ^^
ResponElimina