Atrapat per la set

De per totes bandes m'observa la Sabiduria; per a ella, no sóc més que un altre assedegat de coneixement. Cap punt mort la meva ombra deixa, la meva essència al descobert, tan fràgil com el meu cos mortal.

Aquí em trobo, rodejat d'estanteries atapeïdes de llibres de tots els temps i de tota mena. Tot i estar jo tan desprotegit davant seu, la Sabiduria s'amaga de mi en cada encletxa. S'amaga, sí, encara que qualque dors guaiti i s'endevinin unes pàgines que tímidament conviden a llegir.

Com triar-ne només un? Quina mena de sortilegi m'atorga a mi l'enteresa d'escollir justament? Desitjo no haver de triar, de no menysprear cap llibre. Els pocs centímetres que em separen dels volums són enganyosos, comparats amb les infinites hores de lectura que s'eregeixen com una barrera d'ensenyament entre la meva set i les lletres evaporades.

Romanc així, indecís, llegint títols, contraportades, fent-me ontes de cada obra, mentre, amb la mirada, dono un fugaç repàs als fragments d'ànima de diversos autors.

Aquest d'aquí em crida l'atenció. Em sembla que és l'elegit. Com també m'ho han semblat els que he agafat abans de trobar aquest, igual que els pròxims que em creuaran el pas em faran deixar el que ara porto sota el braç. Agafo un altre llibre i el deixo al cap d'una estona; en marejo tres més, set, dotze... ara em sento més marejat que ells.

M'inundo de frustració, per no tenir prou vida de poder llegir un bocí considerable de les meravelles que s'han escrit al llarg de la història; d'impotència, per ser això una realitat més ferma que la meva set d'aprendre i, per si encara no en tenia prou, de resignació, en acceptar la frustració de no poder calmar mai la set sinó d'anar sobrevivint de gota en gota.

Així com vaig tribolant, passejant la vista d'un racó a l'altre, m'estic demanant quants de llibres m'hauria pogut llegir en aquests dubtes que duren segles.