Legalitzar la prostitució

Abans d'esbandir la meva opinió, voldria recordar una distinció que sol donar peu a confusions: la prostitució i el tracta de dones.

La prostitució, coneguda com l'ofici més antic de la humanitat, consisteix en participar en activitats sexuals a canvi d'obtenir diners o béns. No s'ha d'oblidar que aquestes pràctiques poden ser perfectament voluntàries, on la venta d'uns serveis a canvi de diner ràpid pot ser considerat una manera més ràpida de fer caixa que treballant moltes més hores per un salari molt més pobre. N'hi ha d'altres que ho fan perquè les encanta el sexe. Els motius que siguin, les prostitutes voluntàries estan en el seu dret de prioritzar aquest intercanvi entre adults per davant d'un altre tipus de feina.

Evidentment, un percentatge descomunal es prostitueix per necessitat, o perquè són enganyades i explotades per les màfies de la tracta de dones, sobretot les immigrants (un 85% dels casos de tracta de dones).

La tracta de dones, a diferència de la prostitució voluntària, contempla l'explotació sexual d'una tercera persona, que treballa sota coacció (per abusos de poder, de necessitats...), per benefici de qui la té sotmesa. Una forma d'esclavitud moderna.

Es calcula que un 40% dels homes espanyols ha contractat els serveis d'una prostituta (només a Espanya, hi ha unes 300.000-500.000 prostitutes en actiu; unes 50.000 víctimes de la tracta); davant aquesta gran demanda, com posicionar-se?

S'han ideat diferents actituds davant aquesta problemàtica:

El sistema prohibicionista es caracteritza per la repressió penal. Alguns països anglosaxons admeten aquest model, on les prostitutes són considerades delinqüents que atempten contra la moral pública. Un sistema ineficaç al meu parer, ja que, per mitjà de sancions, els intents de control no fan més que augmentar les màfies i el tràfic de dones. Considero que s'ha de perseguir la tracta de dones, però donant alternatives a les que no tenen més recurs que prostituir-se.

En un sistema abolicionista, les dones no són considerades delinqüents sinó víctimes del tràfic humà. Es podria considerar que és la tendència actual a Espanya.

En canvi, en un sistema reglamentarista, l'Estat assumeix el control, atorgant-li drets a les prostitutes i imposant-les una sèrie d'obligacions. És com crec que s'hauria d'abordar el tema. Si es legalitzés el negoci que genera 18 mil milions d'euros l'any a Espanya, no sols es finançaria l'Estat en comptes de les màfies responsables del tracta de dones, sinó que es concedirien els drets de la Seguretat Social a les prostitutes desprotegides, que depenen dels seus explotadors.

La solució que hi veig és que la gent es consciencïi de l'inevitable desaparició d'aquestes pràctiques, i que respaldi el partit polític que arribi a la conclusió que la millor manera de protegir aquestes dones és legalitzant la pràctica de la prostitució, com un treball més en el qual s'ofereixen serveis (voluntaris, no per proxenitisme) a canvi de beneficis econòmics cap a la mateixa persona que decidís prostituir-se.

S'ha dit que la prostitució no és legal ni ilegal, sinó alegal, ja que es barreja l'ètica amb el mercat. Crec que és factible legalitzar-la; per exemple, a Holanda, els burdels disposen de seguretat, higiene, condicions de treball i se'ls hi han atorgat els drets de la Seguretat Social que avui no disposen les prostitutes d'aquí.

Em violenta que aquest tema no es posi més sovint sobre la taula i que se'n tractin d'altres menys importants (però més urgents?), per l'incomoditat que suposa acceptar certes realitats.

Tu què faries al respecte?