En tot hi haurà un poc de negre, però això no implica que també hi hagi un poc de blanc. Així mateix, un pot manifestar sentiments aparentment contraris (com odi i amor) cap a un objecte o una persona de manera simultània, un pot posicionar-se sobre un tema tot i que algunes coses el tirin enrere, un pot afirmar i negar al mateix temps, fins i tot pot arribar a contradir-se, si després de la contradicció arriba a un nou descobriment... És perdre la coherència? Potser és admetre que forçar-se a depurar les contradiccions és una tasca artificial, encara que segurament convenient.
Sovint em diuen que em contradic i és perquè intento mirar des de diferents angles, sense perdre la perspectiva de referència. Evidentment, molts aspectes xoquen entre si. Es van pulint, afinant.
De vegades és necessari retrocedir unes passes per seguir avançant. L'important és saber veure aquestes contradiccions com una part útil per avançar.
Dioooos Joan però com busques tants problemes?!
ResponEliminaM'irriten els teus escrits!
Que una cosa pugui ser d'una manera en un determinat context i d'una altra diferent en un altre context no la fa contradictòria.
La realitat és un continu entre dos pols?
La contradicció no fa arribar a una nova veritat, a no se que provoquis que una cosa que és aparentment certa en demostris la seva contradicció reduint-la a l'absurd. No garanteix arribar a res nou, simplement et serveix per dir que una cosa "no és".
Només arribes a la veritat que una cosa no és veritat.
A vegades inventem ens contradim no per arribar a una veritat, sinó justament perquè no volem arribar-hi. La contradicció també et protegeix Joan.
A vegades contradir-se integrant diferents punts de vista és una manera per no equivocar-se en excés, que no només adoptant-ne un terminalment erroni. Però és una manera de no tenir mai raò.