L'Efecte Pigmalió

El seu orígen es remonta al mite grec en què Pigmalió, rei de Xipre, estava desenganyat amb les dones de l'època i renunciava casar-se amb cap d'elles. Confinat a la soledat de la seva decisió, començà a escolpir l'estàtua que representaria el seu ideal de bellesa, a la que anomenà Galatea. En contemplar la bellesa de la seva creació, s'enamorà perdudament d'ella. La seva passió per l'escultura el portava a tractar-la com si fos real i fins i tot somiava que cobrava vida amb tant fervor, que la deesa Venus (Afrodita) li concedí vida i fertilitat.

L'Efecte Pigmalió és un mecanisme pel qual un resultat s'apropa a les expectatives prèvies, perquè inconscientment s'ha modificat la conducta perquè sigui així.

Es tracta d'un potencial que pot derivar a una gran fortuna o una gran desgràcia, ja que les expectatives que els altres dipositen en nosaltres, ens condicionaran, afavorint-nos (si són bones) o perjudicant-nos (si són nefastes).

Els àmbits en què l'Efecte Pigmalió es dóna són incomptables (a nivell acadèmic, laboral, social...). Per exemple, el professor que tracta a un alumne d'una manera inferior a la seva capacitat, aquest alumne obtindrà pitjors resultats, com també el que es veu estimulat pel mestre, aprendrà més (no perquè sapi més, sinó perquè el comportament que el mestre tingui cap a ell li demanarà unes respostes molt diferents a les de l'altre company).

Les profecies tendeixen a incrementar la probabilitat de realitzar-se quan existeix un fort desig que les impulsa o una forta creença d'expectatives (a l'Efecte Pigmalió també se'l coneix sota el nom de Profecia Autocomplidora).

Penso que l'Efecte Pigmalió també es dóna, no sols en les expectatives que els altres dipositen en nosaltres, sinó també (i sobretot) en les pròpies. Sentir-te capaç t'apropa molt a l'èxit, mentre que sentir-te incapaç és la principal barrera per a l'èxit, ja que te la poses tu mateix.

Vull fer una petita variant: quan les expectatives negatives són externes, quan les limitacions vénen de fora, quan aquell tutor o superior no confia en la teva pròpia capacitat, també es podria donar un rebot de l'Efecte Pigmalió, ja que precisament aquesta desvolarització pot impulsar una motivació enorme per demostrar fins a quin punt s'equivoca. Diria que la manera en què reaccionis obeïnt les lleis de la Profecia Autocomplidora o rebel·lant-te, té a veure amb el teu propi autoconcepte i autoestima, per tant seria crucial entrenar-los perquè gaudeixin de bona salut.

Com tots sabem, conèixer la teoria no implica tenir la destresa d'aplicar-la. Conec la dinàmica teòrica de l'Efecte Pigmalió des de fa més de 3 anys, i tot i haver-lo corroborat al llarg de la meva experiència passada, fins fa poc més d'una setmana, jo mateix no havia sabut donar un gir de 90 graus a la meva percepció de les pròpies expectatives, tot i saber que era la clau per afavorir certes conductes vinculades a l'autoconcepte. La famosa pregunta, el COM traduïr la teoria a l'acció, té tantes respostes com persones, l'esforç s'ha de centrar en trobar-les.

Com deia, la setmana passada em vaig demanar, sentint que deixava de banda una utopia, què passaria si apuntés molt més amunt que de costum, sense por a fallar? Arribaria més lluny que mai o toparia de morros amb les meves limitacions a la primera passa?

De moment, m'autoaplico l'Efecte Pigmalió en Positiu, i sí senyors, s'arriba molt lluny, gairebé pots aconseguir el que sigui que et proposis amb totes les forces! Només cal esbrinar el com.