El niño modélico

Aquest estiu he conegut moltíssima gent, alguns d'ells m'han cridat l'atenció i d'altres no.

N'hi ha un en concret, que em va despertar certa curiositat per ser tan normal. És com l'anormalitat de la normalitat; com la mateixa mitjana aritmètica atrapada entre qualsevol desviació estàndard. Em feia l'efecte que en totes les enquestes es situaria, molestament, dins el percentil 50, sempre a la mitjana, sense cap grau de desviació.

Bé, per ser justos, he de dir que alguns col·locarien a l'home en qüestió a un extrem radical en la balança de la justícia. Els motius? Obeeix sempre totes les normes establertes gairebé a cegues, mai aixeca la veu si un tema el violenta, submís com és, i sempre el veureu passejant pels terrenys d'allò que és legal.

Això és ser just?

Als meus ulls, qui actua d'aquesta manera no tan sols no té un arrelat sentit de la justícia, sinó que té tant poc criteri, que es va cenyint als dictàmens que estan acceptats en la seva cultura (que és també la meva), aparentment sense qüestionar-los. És, doncs, un ignorant de títol universitari... a no ser que realment jutgi que totes les lleis i les normes que formen el seu Credo són prou justes per ser complertes a cegues. En aquest cas, és molt poc intel·ligent.

El noi perfecte (dins la seva concepció de perfecció) estava orgullós de ser un model exemplar, allò en què tot pare esperaria convertir al seu fill... les seves accions eren una reproducció tant fidel del que s'espera d'un, que el vaig trobar singular per això (i molt irritable, sigui dit, com ell també em va trobar a mi).

Els dos intercanviàvem paraules corteses i una mica hipòcrites en veure'ns (fent-li els honors, adoptava la norma ben vista per la societat: hipocresia ben educada); en acomiadar-nos, m'imagino l'orgullós que es devia quedar en comparar-se amb mi. Aquest sentiment de no voler-se assemblar a mi, és el que em pujava l'autoestima sempre que me'l creuava.

El dia que m'assembli a un Obedient a Cegues, màxim representant dels Reproductors de la Normalitat, hauré començat a morir, desprovist de tota individualitat.