S'encenen els llums i algú crida "acció!". Quan el despertador calla a la fi, el repte d'un nou dia acompanya els badalls matutins. Durant l'esmorzar, em debato entre aprendre el paper a interpretar en els diferents escenaris del dia, o deixar que la improvització sigui la que brindi una guia de comportament.
En qualsevol cas, el triomf en els escenaris quotidians dependrà de fins a quin punt encarni el personatge que vull representar. Aquí està el dubte, quin tipus de persona deixaré florir, avui? Un optimista que lluita per l'ara i el demà, o més aviat un nostàlgic enamorat (i esclau) d'un passat que no acaba de quedar enrere?
Et vesteixes, després d'una bona dutxa, apunt pel debut. Obres els ulls davant una distinció fonamental: hi ha actors que interpreten el seu paper reaccionant a situacions externes i d'altres que, després d'un procés d'introspecció, agafen el control de la seva vida.
En una època de transició i depuració, aquest vaixell sembla haver perdut el rumb. Potser per això últimament em mostro a l'exterior prenent tantes formes divergents, perquè terra endins sóc un tot de torrents que flueixen sense una direcció clara. Com el personatge que s'ha tret de la funció, i, fora de context, ha d'aprendre a crear històries completament diferents.
Em demano quin, d'entre tots els personatges que interpreto, s'apropa al propi "jo". La resposta la tindré quan em trobi.
Bravíssimo!!!
ResponEliminaL'obra ha encantat a tots els éssers vius! Tots estàvem asseguts a la nostra butaca, impacients per veure't en acció