Avi, cada 8 de setembre et recordarem d'una manera especial .
No tenies ni 20 anys i ja eres capaç de traçar un fotograma de realitat sobre tela. Una còpia fidedigna, impròpia d'un artista.
Dècades més tard, en les teves freqüents escapadetes de la fàbrica de sabates, aniries creant, assegut al Pla Verd, el teu propi estil. Absorbiries el color natural del paisatge, depurant-lo de colors, filtrant les formes, i el que plasmaries seria el resultat d'aquesta transformació: un tornado de colors atípics, que combinats, es convertirien la Menorca d'un il·luminat.
Com digué Oscar Wilde, "cap artista veu les coses com són en realitat; si ho fes, deixaria de ser artista".
Sempre he lamentat no haver-te conegut més com a persona. A través d'alguns quadres un es fa a la idea del teu esperit (sensible amb els desventurats, humil...), però els rumors que han quedat al voltant de la teva tomba, les rialles dels ulls dels qui et recorden, aquella expressió que adopten quan em parlen de tu, em fa lamentar que només em poguessis servar quan era un infant.
Políticament, no crec que ens haguéssim avingut, no hauria importat: de tu m'hauria meravellat el fantàstic còctel que et convertia en tot un personatge, amb carisma, d'aquells que t'atrapen un cop els has conegut. I ara que et conec a mitges, sento una constant frustració de no poder ser testimoni de les teves bromes, de comprovar que eres encara més despistat que jo, d'aprendre de la teva senzilla austeritat... nombraria tantes coses que no acabaria mai. A reveure.
Si un no es troba a Ciutadella i li fa gràcia passejar-se pel museu, el pot veure a aquesta adreça, que va crear mon pare. http://www.menorcaweb.net/pintortorrent/
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada