Que perdi Espanya

Si jo fos un gran amant del bon futbol, si gaudís de cada jugada com una composició artística sobre el que l'home és capaç de fer amb una pilota, crec que encara estaria molt més indignat que ara, que no sé apreciar aquest esport.

Trobaria insultant el negoci, les paraules d'un nou fitxatge ("Demostraré que valgo lo que ganaré"), la invasió mediàtica del gran imperi... els fanàtics que perden el nord, l'oest i el sud, que alcen banderes nacionalistes borratxos, recorrent les ciutats pitant i despertant els avis que ja dormen, embrutant la imatge dels que gaudeixen del bon esport. Em dic a mi mateix que també n'hi ha d'haver, d'aquests últims, que si no es noten és perquè són discrets, no perquè no existeixin.

Tant de bo perdi Espanya la final, i els estúpids no surtin de casa seva.

Deixo aquelles cites de Jorge Luís Borges amb les que coincidim en opinió:

"El fútbol es una estupidez, porque la muchedumbre es estúpida."

"El fútbol es popular, porque la estupidez es popular".

"La idea que haya uno que gane y que el otro pierda me parece esencialmente desagradable. Hay una idea de supremacía, de poder, que me parece horrible."

"El fútbol despierta las peores pasiones. Despierta sobre todo lo que es peor en estos tiempos, que es el nacionalismo referido al deporte, porque la gente cree que va a ver un deporte, pero no es así."

"Es un invento post-colonial que sustituye las peleas de cuchillo."

"Los jugadores son unos piratas de la vida."

"Qué raro que nunca se le haya echado en cara a Inglaterra haber llenado el mundo de juegos estúpidos, deportes puramente físicos como el fútbol. El fútbol es uno de los mayores crímenes de Inglaterra."