dissabte, 10 de juliol del 2010

Mistakes

Una persona molt propera a mi és víctima de la Indefensió Apresa. Això és, aprendre que faci el que faci, no obtindrà millors resultats, generant una creença que les situacions són incontrolables, perquè independentment de com actui, li sortirà torçut. Almenys, així ho viuran les persones afectades per les seves decisions. Des del meu punt de vista i del de gairebé tothom que el coneix, les seves decisions són sàbies i justes, però rara vegada són reconegudes com a tals pels afectats.

Almenys ell està convençut que actua congruentment, i que les conseqüències dels seus actes són, dins el que és possible, les que menys perjudiquen. Això hauria de bastar per, a més de tenir la consciència tranquil·la, sentir que l'únic fracàs rau en els egoistes que no saben entendre la seva complicada posició, híbrida entre tants interessos barallats, intentant posar pau i ordre en una assímptota de kaos. Els de fora ho reconeixen tots: ningú podria arribar a gestionar-ho millor, i per bo que sigui ell, els altres sempre trobaran per on criticar, per destruir, intentant trobar la llaga que el faci flaquejar, i rendir-se en els intents d'arribar a acords.

No et vinguis avall, apreciat P., les decisions difícils d'una persona mai guanyaran la simpatia de tothom. Tu saps que són encertades i així t'ho reconeix la majoria de gent, això hauria de bastar per sentir-te comfortable, no amargat per crear-te petites enemistats.

Ara per ara, no saps com t'envejo. Jo també em sento amb aquesta sensació de no fer les coses prou bé, d'haver decebut a gent que m'importa. Em canviaria a la teva posició perquè, a diferència de tu, jo sé que no he obrat com hauria, que m'he guanyat la opinió projectada.

Però jo no em vindré a baix per això, tot i, potser, tenir més motiu que tu. Som persones, i de tant en tant ens equivoquem, fallem, ho hem d'assumir i acceptar.

Reconèixer húmilment on he fallat és la primera passa, entendre per què per aprendre'n, la segona, i entendre que tenen el dret de no perdonar-me, la última. Després, cal no encallar-se en l'error, aprendre'n d'ell, i seguir endavant, més fort i més mort.

Com digué Santiago Ramón y Cajal, "Lo peor no es cometer un error, sino tratar de justificarlo, en vez de aprovecharlo como aviso providencial de nuestra ligereza o ignorancia."


Let's make better mistakes tomorrow

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada