El concepte que he ideat avui és, segons el meu enteniment, l'espai necessari que s'ha de crear just abans d'un canvi radical de context, que obliga a adoptar actituds i comportaments del tot diferents als que s'estava habituat en el moment previ del canvi.
Aquest espai és el temps de preparació, de mentalització, que l'actor es concedeix just abans de sortir a l'escenari. En la vida quotidiana, tots som actors i actrius que interpretem papers, i per passar d'un a altre, necessitem una petita pausa, per dur-lo a terme el millor que poguem.
Mudar-se a una cultura diferent seria un exemple massa rebuscat, doncs és igualment aplicable en una gran varietat de situacions quotidianes: quan el rellotge indica que ja és hora de començar a treballar amb la clientela, quan es torna a casa i t'acull la família, quan la lluna guaita i els amics t'esperen al bar, quan l'espelma goteja cera i ella aguarda, dins la banyera, la vetllada...
Exemples mils, tots reduïts a la mateixa idea: davant un canvi de rol, és necessària una preparació cognitiva. I si aquesta no es té, per les circumstàncies que siguin (vas curt de temps, tens massa coses per parar-te a pensar com fer la següent, etc), vas movent-te com un bujot, pres d'una inèrcia que t'empeny vés a saber on.
Cal una aturada cada vegada que la nostra identitat es mostra d'una manera diferent. Un "val, quan entri a ca meva, els problemes de la feina queden a l'oficina, ara vaig a interessar-me pel que ha fet la meva filla a l'escola".
Si se'ns priva d'aquesta conscienciació del paper nou a adoptar en cada situació, segurament ens convertirem en un personatge de segona, sense tenir la sensació d'estar construint la nostra vida, sinó la de passar pels recorreguts que els altres ens tracen.
Per desgràcia, no es dóna la importància que mereix el concepte. Passem d'escenari en escenari, com si ens empaités el tempus-fugit, acabant poques coses bé i començant-ne massa de malament.
¡No corras tanto! <-- (vídeo)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada