Com és sabut, l'espècie humana és l'única que sap deslligar-se del moment present, per centrar-se a recordar el passat o a imaginar/planificar un futur no immediat.
Aquesta habilitat sembla un privilegi en aparença, ja que podem trascendir de la nostra experiència i no som esclaus de l'entorn més imminent.
Podria ser un privilegi, però no som gaire destres a manejar tal habilitat... per a molts, es converteix més en defecte que en virtut.
Cap altra espècie queda encallada recordant moments feliços d'altres temps... Tampoc els errors que han comès els privaran de viure plenament en pau, sense culpa ni remordiment.
Els humans som únics, també, en anticipar futurs terribles, patint-los abans no arribin. Sovint, les desgràcies que imaginem són més horribles que quan arriben, i també els futurs idílics imaginats són més bons del que seran en realitat.
En altres paraules, som els únics que creem més problemes i ens posem més obstacles dels que tenim, com màquines preparades per ofegar-nos l'existència (i fer-la el menys feliç possible).
La nostra és l'única espècie que necessita un enorme esforç per aconseguir el que les altres fan de manera natural: centrar-se en el moment actual, gaudint-lo o patint-lo, encertant o errant, aprenent o no, sense viure més enrere o més endavant del moment que ens toca aprofitar.
És curiós que haguem d'inventar conceptes tals com el famós Carpe Diem, o bé idear escoles de pensament centrades en focalitzar l'atenció en l'aquí i l'ara, exercitant una pràctica costosa que tots els animals fan sense esforç.
"La vida es eso que pasa mientras tú estás haciendo otros planes" (John Lennon)
¿Tu vida y tú qué hacéis, vais juntos o os habéis divorciado? ¿La miras mientras va y viene, o la acompañas sin preguntar dónde va, ni cuando piensa regresar? ¿Qué haces con tu vida? No dejes de prestarle atención, acompáñala con alegría, que cuando se va, ya no vuelve. Id siempre juntos, no te quedes parado viéndola pasar. Pasa con ella. Quédate con ella.
ResponElimina¡Que vaya todo bien por Dublín!