Relliscant, a pocs metres del final

Encara falten uns metres per arribar a la fita. Així i tot, em dóna l'efecte que l'he passada de llarg, que ja he fet tots els exàmens i que l'estiu m'observa des d'un cap de cantó, esperant que em giri. Uns dies més i la diferència entre tenir una llicenciatura i no tenir res s'escriurà sobre paper.

Però, ei, això encara no ha acabat. El títol rellisca entre uns dits tremolosos, que no s'adonen que si no reaccionen caurà a terra. Un últim esforç i prou. La darrera suada neuronal.

L'altra mà carrega amb la mandra del darrer esforç. Diu que ja m'hi he escarrassat prou, que necessito descansar, canviar d'aires, estornudar pel sol. Sol i núvols, això és l'únic que hauria d'elevar-se sobre aquest cap buit d'energia i ple de conceptes que dormen la migdiada.

A davant, Menorca; a darrera, quatre anys de carrera. A l'esquena el que m'espavila i em dóna vida i de cara la comoditat i la fatiga. Per un moment, no sé cap a on girar-me, què agafar, què deixar anar. Si no em moc de pressa, cauré. De moment, faig equilibris com puc.