Conta el mite que Procusto tenia un peculiar sistema per fer comfortable l'estada dels hostes que acollia a la seva posada. Els obligava a jeure sobre un llit de ferro, ajustant la longitud del seu cos a la del llit. Si la seva estatura era major que la del llit, els serrava els peus que sobresortien, i si era massa curta, els estirava les cames, fins que s'ajustessin al fatídic catre.
Crec que molts professionals de la salut tendeixen a fer el mateix amb els seus pacients. Orgullosos de la seva especialització, intenten aplicar els coneixements que dominen als seus pacients, en comptes d'observar primer les necessitats de cadascun, i llavors buscar quines tècniques, siguin de la corrent que siguin, el poden ajudar més. L'acomodació, doncs, hauria d'anar en sentit contrari al que és habitual. Requeriria molt més esforç per part del professional, però sens dubte faria més bona praxis.
Procusto? Jo sóc més de Custo... no conec a aquest nou dissenyador... suposo que deu ser algú que li porta la contrària...
ResponEliminaBé, doncs ànims en aconseguir aquest propòsit i no caure en el parany (tot i que quasi tothom ho fa...; metges de capçalera o cirurgians inclosos)
saps que és lo pitjor joan? Que segurament nosaltres acabarem fent lo mateix. Una llàstima, perquè juguem amb les persones, però una realitat...
ResponEliminaHauries d'haver fet l'assignatura de Teràpia Psicoanalítica, perquè canviaria aquesta idea que tens. En la sanitat pública, en contra del que esperem desprès d'haver acabat la carrera, no predominen els cognitius-conductuals, sinó els psicodinàmics.
ResponEliminaEn les consultes privades, predomina de tot. I una de les coses que et deixen més clares si et dediques a la privada, és que tu has de ser conscient de quines necessitats té el pacient, i derivar-lo al terapeuta que s'adequi més a la seva necessitat (gestàltic, cogn-cond, psicoanàlisis...) vull dir que de fet, això que dius que s'hauria de fer ja es fa, de fet és la responsabilitat del psicòleg fer-ho!
A la sanitat pública, està clar que no pots tenir contractat a un de cada, però també els que fan PIR necessiten tenir un bagatge de coneixements i tècniques de tots els corrents.
Les coses no estan tant tant malament...
M'he documentat més, ampliant la visió que havia extret de la universitat.
ResponEliminaD'entre els corrents existents, el psicoanàlisi, com dius, es troba en les màximes en l'àmbit de la sanitat pública americana.
Però una altra dada em va reconfortar: esdevé molt més freqüent una altra tendència: l'eclèctica, que no és sinó el que sempre havia cregut que era l’opció més òptima: disposar de prou recursos metodològics i tècnics de cada corrent, per aplicar, en funció de la demanda del pacient, les tècniques que més s'adeqüin al seu cas, provinguin del corrent que sigui, ja que, en la meva opinió, per alguns problemes hi ha corrents que perden sentit i altres que en guanyen.