La pràctica budista s'orienta a la comprensió i acceptació emocional interna autèntica i plena, conseqüent amb l'actitud i comportament de vida, de les Tres Característiques de l'Existència (Tri Laksana):
- La Transitorietat (Anitya). Es defensa que tant el jo intern com la realitat exterior estan sempre en un estat de canvi permanent. L'estabilitat (d'un mateix, del futur...) resulta una il·lusió, doncs tot està canviant en tot moment. Atès que totes les coses són transitòries, aferrar-se a elles condueix al patiment. La única realitat que no està subjecta a la transitorietat és el Nirvana, que no coneix el canvi, la decadència ni la mort.
- La Inexistència del Jo (Anattã). Es nega l'ànima, l'essència de la persona. D'aquesta manera, la persona és concebuda com un complexe ment-cos, que canvia constantment, el qual deixarà d'existir, i existeix degut a un fluxe de processos interdependents. Aquests són els 5 Agregats (Skhandhas): forma i cos, sentiments i sensacions, percepció i memòria, estats mentals i consciència.
- Dukkha significa patiment, insatisfacció, dolor, buit... Al seu torn, es situen 4 Nobles Veritats: el dukkha existeix, té una causa (l'anhel d'una situació plaentera), es pot eliminar i té un camí cap a la seva eliminació, és a dir, cap a l'estat del Nirvana. Aquest camí és conegut com el Noble Camí Òctuple, que es segueix mitjançant la sabiduria, l'ètica i la meditació.
La Ètica, més enllà de les normes bàsiques, considera l'Ahimsa (no danyar un altre ésser viu) i el Camí Mitjà (moderació). La Meditació pretén un cultiu de la ment, observant d'una manera tranquil·la i atenta, els propis processos mentals i els fenòmens de la vida. Es fa servir dels conceptes Samatha (calma mental, tranquil·litat) i Vipassana (coneixement directe, intuïció).
El Karma és una energia metafísica que es deriva dels actes de les persones. Així, qualsevol moviment de la voluntat (conscient o inconscient) és Karma: tota acció de parla, cos o pensament té conseqüències, tant externes com mentals. Dominar el Karma és aprendre del patiment i treure'n profit, per arribar a una vida més plena, prenent màxima consciència de les accions, paraules i pensaments que es tenen, ja que aquestes tindran conseqüències (en nosaltres i en els altres), que ens retornaran, a manera d'efecte "boomerang".
Roda del Dharma.
El que passa és que el Karma no serveix per aquesta vida. Allò que pensem que "si fem coses bones ens passaran coses bones", el premi no el reps en aquesta vida, segons el budisme. El contrari del que passa a "Me llamo Earl" o del que tendim a pensar quan pensem en les nostres bones accions, el budisme considera que has de dur una vida de bones accions per mereixe'n una de millor un cop moris.
ResponEliminaAra ja no mola tant, eh?
Per cert, el budisme té un error en els seus conceptes de vida/mort/reencarnació i bones accions. El proper dia que quedem te l'explico.
Hi ha certes subdisciplines que no entenen el Karma per la pròxima vida, sinó per aquesta mateixa. Com si trasmetent energies positives n'haguessis de rebre a canvi, i al revés. Això ja mola més!
ResponElimina