La monogàmia és la principal causa de la infidelitat sexual. Si fóssim polígams, pecaríem sense pecat: la llibertat de buscar el poquet que falta al matrimoni, permetria assaborir la gran part que aquest ens aporta. Sense sentiments de culpa, gels ni ressentiment. A més, tenint llibertat per buscar a fora, possiblement es perdria l'emoció i el morbo del que està prohibit. Crec que el concepte d'una monogàmia forçada debilita moltes parelles fins a la seva destrucció i que la permissivitat per estar amb altre gent podria ser, paradoxalment, un factor de protecció per la relació de parella.
La monogàmia seria una opció més o menys freqüent arreu, la poligàmia aprovada per la moral de la societat permetria escollir les relacions més satisfactòries. Els matrimonis no es pudririen d'inèrcia, ni enganys, ni culpa per trobar en altres el que el marit ja no aporta (romanticisme, detallisme, passió...).
Seria possible entrenar els gels perquè aquests no provoquessin malestar? Sense la gelosia, seríem lliures. Lliures per ser esclaus de tantes relacions com necessitats tinguéssim. Ara som esclaus d'una "llibertat" que ha perdut significat.
Com podríem sentir-nos especials pel nostre Company de Viatge i fer-lo sentir especial a ell/a, sense l'exclusivitat sexual? Amb separar la fidelitat sexual de l'emocional n'hi hauria prou?
Una altra pregunta que em ve al cap és: què passaria si es creen vincles especials entre vàries persones, més enllà dels interessos lúdico-sexuals? Com sentir-se i fer sentir especial a l'altre, com expressar la diferència entre ell/a i els demés, si aparentment no hi ha tanta diferència amb els altres?
Sense trobar resposta a les preguntes que m'anaven sorgint, he pensat d'afegir algun vídeo. No dóna resposta a això, però en aquest capítol de Redes, titulat "Monogàmia", dos científics (psiquiatra i psicobiòleg) intenten exposar que l'aparellament sexual exclusiu és una forma de vida antinatural i que, per tant, la monogàmia hauria de ser una elecció poc freqüent.
Vist l'anterior, sembla que la biologia ens constitueix per no aparellar-nos de manera exclusiva amb una sola persona. Així doncs, més enllà de religions antigues, la criminalització de l'esperit polígam és degut a les normes implícites i altres factors socials que ens influeixen? Però si, de fet, la nostra tendència natural és a anar contra de la monogàmia, per què aquesta impera en la nostra societat "desenvolupada"?
El primer argument en contra de la poligàmia és fal·laç, ja que estàs posant una condició (poligàmia) en la que la infidelitat no es pot donar.
ResponEliminaSi som polígams hem de perdre el romanticisme? Perdriem l'emoció a el que és prohibit?
Un avantatge si tenen aquestes parelles, que és el control dels gels.
De fet, el propi Eduard Punset ha escrit sobre la monogàmia en humans, i com certs mecanismes biològics procuren perquè sigui així. Que aquestes disregulacions hormonals són més habituals en l'adolescència, però que l'adult pot ser monògam (biològicament parlant).
Ei, que a mi també m'encantaria ser poligàmic. Penso que més que lógic, hauria de ser tant habitual com la monogàmia. Tant normal una cosa com l'altre, perquè si sobretot el que procurem és la llibretat sexual, no hem de parlar d'opcions més lògiques o menys, sinó simplement d'opcions.
Normalitzem la poligàmia!!!
Estic amb el Moli quan diu que hi ha bases biològiques que promouen la monogàmia en humans, al igual que passa en algunes espècies animals, on s'emparellen amb un semblant per tota la vida. Ara bé, això no dóna exclusivitat a aquesta condició sexual. Lo que nosaltres anomenem infedelitats, en realitat són una proba de poligamia i això em fa veure que aquesta condició és més natural del que la gent creu. Jo me tornat una antisocietat últimament, i amb aquest tema més. Crec que la base de molts dels nostres problemes radiquen en la imposició social (fruit d'anys i anys d'evlució social). Un exemple d'això són els gelos. Ningú negarà que avui en dia està bent vist, socialment parlant, sentir gelos quan veus a la teva parella, per exemple, parlant amb una persona de diferent sexe. Però lo que més gràcia em fa del tema és que la és defensa dient que els gelos són algo totalment animal. Bueno senyors... que jo sapiga el meu gos (que no en tinc) no es posa a plorar quan veu que a la gossa del vei se l'està cardant un altre gos... En el fons aquest "sentiment" és fruit d'una falta de confiansa en l'altre persona i una falta d'autoestima en un mateix. Com volem mantenir relacions si en el fons no confiem en l'altre persona i a sobre ens infravalorem?
ResponEliminaPer això jo deia que el que s'havia de fer era normalitzar-ho, i no instaurar-ho socialment (com quasi suggeria en Joan), perquè llavors tornariem a estar en les mateixes: Som poligàmics perquè la societat ens ho ha ensenyat així! I si jo vull estimar una persona per sempre... què?
ResponEliminaI sobre els gels, bé, jo si penso que és una reacció natural de preservació (sigui d'algun objecte, o un vincle...), que no vol dir que pensi que estigui ben vist, tot el contrari, no n'estic.
Els gossos també senten gels, últimament han sortit un parell de casos de gossos que han matat a nens quan els pares (i amos del gos) han anat a fer mimitos al nen, el gos se l'ha carregat.
No són algo totalment animal, tenen una base animal, el que passa és que un cop tenim la reacció, l'interpretació que hi donem pot menguar-ho, o accentuar-ho fins a perdre el cap i hostiar al tio que parla amb la nostra xicota. Ja depen de l'autocontrol. I si ets capaç de menguar-ho molt bé, possiblement ni ho notis quan tinguis una reacció de gels.
És cert que moltes espècies animals estan constituïdes biològicament per aparellar-se amb un company de per vida, però sovint la descendència prové d'un altre progenitor; així que, igual que els humans, tenen una parella monògama (i cornuda xD)
ResponEliminaEls gels els puc entendre com una resposta de preservació, però, així com també l'ansietat pot ser adaptativa o patològica, crec que aquesta distinció és també viable pels gels. Segurament l'eradicació absoluta d'aquests resultaria desadaptatiu, però també existeixen els gels patològics, que són els que causen tants problemes.
Era un escrit en nom de la llibertat sexual. Pots estimar-te una persona de per vida i no per això haver de mantenir una relació monògama (potser podeu distingir l'amor del sexe, tenint-ho tot amb la parella i només sexe amb altres; en acord mutu, o bé ser monògams)
alliberem-nos de les imposicions socials per escollir les nostres pròpies opcions =)