Evadir-se de les responsabilitats o tenir collons per afrontar-les

I si l'heroi d'una novel·la decidís no enfrontar-se al seu destí, deixant la difícil comesa a mans d'algú altre?

Què fàcil sembla no mirar les responsabilitats a la cara, què difícil desviar-ne la mirada, què impossible ignorar-les!

Guaiten de cada racó per recordar-te que existeixen, i que creixen i es reprodueixen, i cada any són més indestructibles.

Tenir por en la lluita és conèixer la magnitud d'allò que enfrontes.


Les responsabilitats cremen com espelmes. Incrustades a la boca del canó, no deixen donar un pas en cap altra direcció que no sigui més foc. La fugida fàcil està bloquejada... i més val que segueixi així fins el final; sinó, aquesta porta potser temptaria a rendir-se.

Si, de tant jugar amb foc, les espelmes abrasen l'esperit lluitador, com podran flamejar aigua i apagar les cremades de tantes pressions?