Què faria en no veure's obligada a produïr un seguit de respostes per aconseguir menjar o droga, i tingués absoluta llibertat per funcionar al seu aire?
Segurament, la rata, a més de desorientada, no sobreviuria gaire estona a un medi de tantes possibilitats, i s'acabaria adaptant a unes noves rutines per aconseguir menjar. Necessita seguretat i tenir el temps ocupat. Actuar d'una manera predeterminada pel seu substent.
Les persones, segons es miri, no funcionam de manera gaire diferent.
Anam canviant d'ocupacions, de rutines, i quan se'ns presenta l'oportunitat, cal deleitar la sensació de llibertat del poder decidir.
Jo no sóc una rata, i retirada la gàbia (o biblioteca) que m'encadenava a un patró d'estudi a canvi d'algun reforçador intermitent (examen, retirada de tones de fulls), veig la llibertat amb uns altres ulls.
Aquests ulls amaguen més d'un univers quan brillen d'emoció degut al "poder fer", neden llàgrimes de felicitat quan la gàbia marxa i el firmament d'horitzons atractius em convida a decidir on anar i què fer.
L'agonia ha acabat. Comença la vida!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada