Flashos de colors

Sempre passa el mateix: quan tinc tot el temps del món per fer el que em doni la gana, no aprofito l'ocasió. Quan, per contra, porto dies estudiant i no fent més que estudiar, el meu cap es rebel·la, mostrant-me flashos de colors que es combinen amb certa gràcia. Idees, projectes, metes i objectius que em motiven per assolir-los i em desmotiven en l'estudi.

Les diapositives van passant, una rere l'altra, al temps que la meva ment divaga entre la imaginació i els somnis premonitoris. Com si estudiar tant temari en tan poc temps m'hagués drogat de mala manera. Sense plaer ni excitació. Només un estat de flippi que no em deixa concentrar en la feina, però que m'il·lustra el proper projecte pel qual treballaré amb passió.

Quan m'obligo a tancar-me entre parets, exhaurint amb cada segon la certesa de redactar un bon examen, m'adono que en realitat no m'importa gaire. O, per ser sincers, m'importa, però molt menys que les ambicioses activitats que se'm creuen pel cap.

Canviar la lectura acadèmica per una de qualitat, literària o filosòfica... Donar vida als personatges d'històries que vaig dibuixant al meu cap quan la vista no mira la taula... Practicar esport... Tocar la guitarra... Quedar amb els amics, visitar excursions...

De tan en tan, els apunts de davant es fan més visibles. Només un petit gran esforç més... i assoliré la llibertat. Llibertat per dedicar-me al que vull que m'ompli els dies. Llibertat per fugir d'aquí i d'això. Llibertat per tornar a ser jo.