Basta una petita alteració en un sistema ordenat i seqüencial de causa-efecte, perquè el resultat sorgeixi inesperat. Per més control que es pugui obtenir d'una situació, aquesta et pot sorprendre, descol·locar.
Per mi, qui nega la influència de l'atzar en la vida quotidiana, és que no sap mirar amb prou profunditat totes les coses que no han passat, per una combinació semi-aleatòria d'esdeveniments incontrolables.
Un físic pot parlar del determinisme (les lleis de la mecànica clàssica, a tall d'exemple), front la no-predictibilitat (mecànica quàntica), un matemàtic pot parlar en termes de probabilitats i aleatorietat, d'estadística... jo m'inclino més al concepte d'accident.
Allò inesperat, que tu no controles però que determinarà la teva acció, com a resultat combinat juntament amb la teva conducta, planificada o no.
Creure en la sort de manera absoluta és una superstició perillosa. No considerar-la com a part inseparable de les situacions quotidianes, és una falta d'ignorància monumental.
N'hi ha qui creu que els contratemps depenen d'un ordre superior que t'orienta cap a una finalitat predestinada. Un cop de realitat fa pensar que ni som personatges d'una novela de final previsible, ni anem enlloc on no guiem els passos.
Abans d'ahir, m'havia assegurat de controlar, en termes de probabilitat, un 95% d'una situació (el contingut d'una assignatura), el 5% restant ni l'havia considerat. Un risc que l'estadística recomana córrer. Amb tot, què passa amb l'elevat percentatge de control quan se't presenta tot el que no controles? Aleshores aquell 5% és el tot. El 100%. Òstia tu, quina cagada!
És cert que si m'hagués assegut a un altre lloc, m'hauria tocat un altre model d'examen, però tornem-hi: és quelcom que un no pot preveure. Per tant, és atzar, pur i dur.
Afortunadament, a l'últim moment de desesperació i morta tota esperança, sempre pot sorgir un accident favorable, que volcarà la situació; del desastre, a l'èxit.
Afortunat, desafortunat? Les dues coses en una. En aquest aspecte i en tots els que no depenen de mi.
Jajaja la sort no existeix Joan... Quan hagi elaborat més la meva Teoria de les Cadenes Causals t'ho intentaré demostrar :P
ResponEliminaTot i que no podré demostrar-te que no existeix, només podré teoritzar que podria no existir. Però sempre intento donar explicacions a coses que no es poden demostrar, així ningú em pot dir que m'equivoco ;)