En si, sembla una ètica força assenyada. No actuaré de tal manera perquè, com que em molestaria a mi, pot molestar a l'altre. Li regalaré el que somio jo, així li donaré una alegria.
No cal posar un exemple extrem (com el d'un massoquista, que humiliaria als demés perquè és el que li mola a ell) per adonar-se del risc que amaga l'enunciat. Per fer el bé a un altre, no el podem veure des dels nostres esquemes, per això ens solem equivocar tan estrepitosament.
Jo no sóc tu, i probablement no et conec prou per saber què sents quan et faig tal cosa.
Jo no sóc tu, i probablement no et conec prou per saber què sents quan et faig tal cosa.
Donar per suposat que espereu, de nosaltres, el mateix que potser esperem de vosaltres, és la font de tants malentesos.
El que jo puc considerar indiferent, pot enutjar a l'altre.
El que considero agradable, et pot molestar o deixar impertorbable. I no ets de gèlida pedra freda per no alegrar-te de rebre el que m'animaria a mi, simplement som diferents.
El que considero agradable, et pot molestar o deixar impertorbable. I no ets de gèlida pedra freda per no alegrar-te de rebre el que m'animaria a mi, simplement som diferents.
Som prou desperts per adonar-nos-en de quelcom tan senzill?
Les bones intencions no es tradueixen a realitats.
Ara bé, no perdem les bones intencions, canviem el mètode: coneixem-nos, llavors encertarem.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada