El geni, que com hom sap pot concedir tres desitjos a qui se'l troba, va dir que li oferiria qualsevol condició menys aquella, si li guardava el secret de ser només semi-omnipotent.
Conten que l'ambiciós àrab va decidir renunciar a dos dels desitjos restants, si se li podia concedir el primer. El geni va dubtar...
Una xinesa desitjà la mateixa destresa, i així li ho demanà al drac sagrat.
L'irlandès ho va sol·licitar al follet. L'anglès, a Santa Claus.
Un europeu perdut, es va trobar un esperit del bosc, o més aviat, l'espectre el va trobar a ell. El cas és que l'europeu li va suplicar el mateix favor.
Un a un, cada humà de cada indret de la Terra, demanà al seu ésser místic una voluntat compartida: poder dominar l'ordre natural de les coses que canvien: tenir el mismíssim pas del temps al seu abast.
Tots els genis, fullets i dracs, després de debatre llargament van decidir donar-los una mateixa ressolució. Com que pertanyen a una sèptima dimensió, tenen poder sobre el Temps, però aquest no ha de confiar-se a un ésser humà. Amb una criatura més sensata tal vegada es podria fer una excepció, però no a un humà, mai a un humà.
Entre tots, van entaforar la dimensió temporal dins una capsa del material més resistent. La van guardar a territori segur, un paratge on mai podria arribar la mà humana.
A partir d'aquell moment, les persones tindrien la falsa idea d'haver estat enganyades. Ningú es preocuparia de trobar la capsa màgica, perquè la creurien inassolible. Aquest és el gran parany on cauen tots els esclaus del temps.
Trobar la dimensió temporal encara avui és un secret que no desvetllaré, però tothom el podria descobrir sense esforç.
Com aturar el temps? Com redirigir-lo endavant o endarrere?
Seguiu preguntant-vos-ho. Potser encertareu, però no ho crec.
:D Tens raò, segur que si controlèssim el temps seriem devastadors a totes les èpoques. Sort que podem morir a temps i nèixer algú amb noves idees.
ResponEliminaPer cert vaig comentar a l'entrada anterior i no s'ha publicat, mira que me la vaig treballar!