Presento la meva dimissió!

No constava en el contracte.

Dimitiré a la meva manera, abandonant-vos al vostre aire. Sense rencor però amb determinació.

No em queixo d'hores extres, de baix salari ni de males condicions. Els vostres acompanyants seguiran gaudint d'una còmoda adaptació a les seves necessitats: seguretat, sentiment d'utilitat, feliç ignorància.

Però això, estimats compatriotes, no és el que promocioneu.


Parlo de la formació universitària. Creia fermament que era sols la base de la formació posterior, la que dura tota la vida i depèn d'un mateix, però que comença fonamentant-se amb el que s'aprèn entre aquestes parets.

Creia que els continguts educatius estaven actualitzats, eren fiables; en definitiva, les formes d'intervenció més adients i útils.

Però resulta que ni la base és sòlida. Les escasses estratègies que proporcioneu són de fàcil aplicació. Doneu una bíblia a seguir (DSM, CIE), eines per passar tests, doneu unes pautes que no es poden aplicar a tothom. Però són còmodes, la teva posició és passiva i això resta responsabilitat.

M'ha bastat un mes de pràctiques a un centre d'orientació psicològica que ofereix contrast amb la que aprenc, per qüestionar-me si no és només en l'àmbit dels Trastorns de Conducta Alimentària on aquella suposada base que necessita consolidar-se s'ha de revestir de soca-rel.

M'alarmo, m'angoixo. Tot el que he estudiat no és el més útil que ens podrien proporcionar? Les teràpies que ens ensenyen a pinzellades tenen una eficàcia molt menor que les que s'apliquen a on faig pràctiques. D'aquestes, no ensenyen ni mitja paraula. Amb Bolonya, encara s'unificarà més el coneixement enfocat en aquesta sola línia d'intervenció: la cognitiu-conductual.

Em calmo, relativitzo. De tot s'aprèn, fins i tot a allunyar-nos del que ens anem trobant.

Deixant la crítica a la UAB i a tantes universitats que homogenitzen el coneixement i, per tant, el degraden de manera exponencial, s'obren tants horitzons als meus peus, que em torna la motivació abandonada, les ganes de conèixer, la convicció d'utilitat.

Davant aquesta perspectiva, llegiu, informeu-vos, coneixeu. No us limiteu a la carrera, si no us voleu convèncer que podeu fer quelcom útil.

Inconformista? Potser sí. Tan de bo mai adopti una situació còmoda que entrevec que deixa molt que desitjar.

Tot està còmodament adaptat, perquè el client no es queixi gaire i segueixi amb l'organització que sustenta la imbecilitat.

La forma de revertir la irresponsabilitat (o, més aviat, la ineptitud) dels serveis educatius, rau en la conversió dels usuaris (els aprenents) en experts per si mateixos.