- Monogràfic de Lideratge i dinàmiques de grup -
Tendim a ocupar el nostre temps atenent els assumptes més urgents (ja siguin importants per a nosaltres o no), i a aplaçar els que no reclamen tanta urgència (entre els quals n'hi ha un bon grapat de gran importància).
Solem pensar que ja estarem a temps de realitzar el que té més trascendència, però primer ens obliguem a anar tatxant, de la llista d'urgències, les tasques que la configuren. A n'aquesta llista, sempre li surten nous quefers fins i tot abans de complir amb el darrer.
No s'acabaran mai, les ocupacions immediates i inevitables. Si només les atenem a elles, de vells descobrirem amb certa tristesa tot el suc que hauríem pogut treure a la vida.
O bé, podem decidir què prioritzem: si l'urgent o l'important. Una decisió difícil, com possible resposta, ambdós es donaran una abraçada, mesclant-se l'un en l'altre.
Allò important no es troba al final d'un camí ple d'urgències. Està a cada dues passes que caminem. En l'altra passa assalta una urgència. És qüestió d'anar-les alternant.
Estic cansat de sentir l'excusa del "no tinc temps". El temps es crea entremig de les ocupacions, combinant-les, desglossant-les, relativitzant-les... cal aprendre a manipular el temps abans no t'esclavitzi i esdevinguis subjecte passiu de la seva inèrcia.
Tindré cura de prioritzar el que sempre he deixat "per quan tingui temps". Combinaré les meves urgències amb importàncies-no-urgents.
El que resulta més urgent és, de fet, ocupar-se d'allò que és més important per a un.
Home Joan aixó de no tenir temps crec que a vegades no es una excusa sinò una realitat. Per exemple;si tens classes de 8:30 a 14:30, no tens cap hora lliure. A més a les 3 has d'anar a treballar i no en surts fins a les 10. Vas a casa sopes i quan arribes estas tan cansat que tot i que vulguis possar-te a fer quelcom no pots per què les froces et manquen. En aquest exemple on està el temps? Sí com tu dius es saber combinar les hores que et poden quedar lliures, i intentar fer en aquella estona el que pots. Però de vegades no resulta gens fàcil. No trobes?
ResponEliminaningú havia dit que fos fàcil =)
ResponEliminajo avui tenia practicum a les 9h a BCN, i hi he anat prou d'hora com per poder passejar contemplant com surt el sol. He començat el dia amb una energia i eufòria com no recordo. Estic estranyament orgullós dels pensaments que he tingut abans de deixar que arribessin les hores que em mantindrien ocupat. El més productiu del dia ha esdevingut en un temps que no hauria existit si no se m'hagués ocorregut crear-lo.
dissabte, dsps del practicum, anava en bici x barna, de biblioteca en biblioteca; ajuntant estudiar-esport-turisme xD, existeixen moltes maneres de fer retre el temps, tantes com imaginació =D
x ex, en el dia a dia, si en comptes d'anar a algunes classes, dediquem + temps als amics, ignorarem una urgència per dedicar-nos al que ens importa més, el que recordarem en un futur.
Què, fem un parèntesi en allò poc rellevant que ens menja la jove vida?
Fem-lo
ResponElimina