21 de novembre

Tot i que de cada vegada doni menys importància a les dates i deixi d'inmortalitzar records, un 21 de novembre es mereix una menció.

Perquè fa exactament 5 anys vaig créixer desenes de mesos en una nit.

Perquè gràcies a tu i a mi vaig començar a escriure i a aixemplar horitzons.

Perquè el nen es tornà un adult que, al seu interior, donà llum a un nadó, i li va posar el nom de "Vida Interior".

Perquè em vaig enamorar per primera vegada. D'una noia, d'un paper en blanc.

Perquè vaig entendre el significat de quelcom tan voluble com la inspiració.

Perquè vaig sentir que la vida deixava de menysprear-me i m'oferia l'oportunitat de ser feliç.

Perquè les prioritats van dançar un vals que va fer vomitar les més assentades i la meva simplicitat i superficialitat van adonar-se que hi sobraven.

Perquè va marcar un abans i un després tan fort, que el meu any començava i acabava en aquest dia.

Perquè un autor va crear el protagonista d'una novel·la, inspirat en mi i dedicat a tu.


També són motius de cel·lebració esdeveniments com la unió de la meva ex i el seu actual xicot, que avui compleixen un any=), i d'altres relacions i fets que no esmentaré, perquè no m'involucren directament.

Encara que ningú m'entengui, avui brindaré perquè l'any segueixi incorporant el 21 de novembre, camuflat entre dies normals i corrents.