El suicidi és una de les primeres causes de mort en les societats desenvolupades.
Segons la OMS, en l'any 2008, les morts per suicidis són més nombroses que les produides per guerres, terrorisme i assassinats arreu del món.
Rescatant articles d'internet, coincideixen que, a pesar que el suicidi sigui el resultat d'una interacció de factors genètics, ambientals, psicològics, socials, culturals, etc, la majoria de suicidis es podrien prevenir. Per què no centrem els esforços en evitar tantes morts? Per què deu ser...?
Suicidis (de nens o adults) ocupen, a tot estirar, un estret peu de pàgina de diari. On es centra l'atenció mediàtica que vetlla per la salut dels ciutadans? En el que pot generar diners, que originals...
Parlen, repeteixen, anuncien, amenacen, vomiten la grip que està de moda, que provoca menys morts que "la de tota la vida", però que va de fàbula per propagar la paranoia. Convé, en termes de beneficis per les empreses farmacèutiques, interessos polítics, induïr una por exagerada en la societat, ocultar certes dades molt més alarmants. Convé deixar que la gent es segueixi matant.
Mentrestant, famílies i famílies van tapant l'escàndol d'un fill mort, una neboda penjada, un cosí ofegat, i moren vivint des del silenci.
Jo em pregunto: per què una carrera que pretén abordar la complexitat del comportament humà, no inclou una conducta que sembla anar contra-natura, exclusiva de la nostra espècie: els motius que condueixen a treure's la vida són un tabú que ni en la carrera de Psicologia es toca.
Em pregunto per què no ens ensenyen a afrontar un pacient amb ànsies de morir. Què hi ha de la teràpia del dol? Com respondre al que comet infanticidi? Per què m'han acallat cada vegada que el dubte m'envaeix sobre aquestes realitats?
En uns mesos acabam la carrera, no vull veure quina cara posarem jo i les meves companyes i companys, quan ens trobem a consulta i intentem dissimular la ignorància amb els recursos personals que ja teníem sense uns estudis que, en teoria, donaven coneixement útil. Al marge dels interessos que no s'ajusten a les problemàtiques reals, formem-nos, preparem-nos, sisplau.
Estic cansat de que pretenguin donar la imatge de lo happy flower que resulta el món, però encara em desconcerta més que tanta gent s'ho cregui.
PD: deixo l'enllaç d'un vídeo titulat Operación Pandemia, una pinzellada de l'art de jugar amb la salut de la gent a canvi de capital enverinat.
Ei Joan, permete'm concretar però, que tot i que el que diu la Ferrè està molt bé, no sempre concreta prou.
ResponEliminaÉs la causa número 1 de mort VIOLENTA als paísos DESPENVOLUPATS, per sobre de les guerres i els assassinats (però és que d'aquestes dues últimes causes tampoc n'hi ha moltes en un país desenvolupat - assassinats més, però guerres?)
No ho dic per treure-li importància eh! Segueix sient un número de morts garrafal i que és feina nostra procurar que es redueixin. Algunes (o moltes) coses estem fent malament.