Et diré una mentida...

Ens han repetit que les mentides només porten problemes.

Doncs bé, això era una mentida de les grosses, no fotem.

Mentir et pot evitar càstigs i bronques, salvar-te el matrimoni, et donarà de menjar i viure si et dediques a la política o si ets venedor (d’objectes, de morals...). Mentir evitarà que s’aprofitin de tu; et permetrà, en definitiva, adaptar-te a una societat que no tolera les mentides però que les fa servir cada dos per tres.

Quan era petit, un dels meus propòsits era no arribar a mentir mai. De ben segur m’havien perjurat que mentir està molt lleig, molt mal vist, i jo volia ser un nen exemplar... En la innocència de la infància, alguns les consideren les seves enemigues, amb els anys els perdem el respecte que ens generaven, ens hi acostem, les mirem als perversos ulls i anem formant pactes malèvols amb elles.

Mentir, no ens enganyem, forma part del repertori dels humans; criminalitzar les mentides seria pretendre que qui diu això les desconeix. No em prengueu el pèl.

Es pot esser tot un expert de les mentides i les trampes, però s’ha de pensar de forma intel•ligent. Mentir malament (en situacions innecessàries, exageradament...) sí que comporta problemes. En el cas extrem, hi ha qui pot arribar a formar-se una vida de mentida, on la realitat es redueix a seguir mentint perquè la gran bola no es trenqui. No, no, així no farem res de bo.

Per cert, heu sentit a dir que mentir suposa una traïció de mort a la confiança?

Sí, sí, no sembla un disbarat, ja m’ho suposo... Però el que distingeix una mentida perversa d’una beneficiosa, és la intenció amb la que es diu.

Normalment les intencions de les mentides són purament egoistes, però a mi em fascinen les minoritàries: les altruistes. Mentir pel bé de l’altre! Que en resulta, de poètic, no us sembla?^^

Penseu en totes les mentides que recol•lectareu en una setmana (segurament sense adonar-vos, ni de que mentiu ni de que us menteixen), aviam si la balança està repartideta.

El silenci és la manera més subtil de mentir. Ocultar la veritat és la forma més senzilla de complicitat.

Els que acusen que no contar tota la veritat és, també, una traïció greu a la confiança, que es preguntin el motiu, la intenció, d’aquest ocultament. No, millor que no s’ho preguntin, viuran més tranquils.

Ara no em malentengueu, valoro la sinceritat en gran mesura. Però, quin preu té, de vegades, anar amb la veritat per davant?

Això sí, més val una veritat incòmoda, que una mentida mal camuflada. S’ha de saber mentir bé (altruistament).