La importància de valorar l'important

Un dia, una ànima perspicaç em va confiar un secret. Era tan obvi per si mateix, que ningú el podria més que intuir, sense comprendre del tot la trascendència del seu significat.

"No som capaços de pensar com l'altre, de prioritzar allò que és important per la persona en qüestió, si per nosaltres és irrellevant. No podrem entendre als que prioritzen el que nosaltres no hi donem valor."

Les persones valorem les coses des d'òptiques molt diferents, això està més que clar. El que per mi no té gens ni mica d'importància, pot ser el motor de motivació del meu interlocutor. I al revés.

Són tants, els temes que xocarien per la incongruència entre els nostres pensaments divergents... El valor otorgat a la família, les dreceres de la felicitat, el protagonisme d'una religió o filosofia de vida, el sexe (fidelitat...), l'ofici, el temps, l'amistat, les empremtes de l'experiència, les promeses, les intencions i les expectatives, la diversió (que pot prendre formes ben contradictòries), les mentides i la sinceritat, pensaments espontanis, inquietuds incompreses...

La tasca de comprendre l'altre, és molt més àrdua del que sembla. A tall d'exemple, una ment relativament simple no aconseguirà comprendre una de més complexa en la seva totalitat, però aquesta tampoc podrà deixar de pensar més enllà de la ment simple. Estem condemnats a mal interpretar-nos, per falta d'enteniment.

L'interessant, he descobert, a més d'intentar seguir canviant de perspectiva, és jugar a desplaçar l'ordre de valors de la gent que els creu inamobibles.