De quin pobre color estan pintades les parets d'aquesta sala? Diviso quadres que la decoren, pintats de silenci i pausa.Carreteres de llibres es perden abans de trobar la sortida; alguns, de tan en tan, aconsegueixen fugir i són llegits amb les ànsies que desitgen tots els altres.
Fòssils de música engolleixen un instrument abandonat.
Al costat d'una pluma que descansa sobre fulls inmaculats, reposa un rellotge d'arena que cau cap amunt: la idea de controlar el temps.
La Terra roman empresonada en una càpsula per on surt un ocellet, cantant, triomfant, la victòria del planeta sobre els humans.
Amb indignada paciència, els pacients oblidats, esperen. Esperen que el seu amo deixi de dedicar temps i esforç al més urgent, i despullat de tota mandra, torni a deleitar l'ànima de tota la riquesa que té a l'abast i que, per ara, ignora mirant cap una altra banda.
De tan en tan, crida una veu: "El següent!", i allò pendent es fa acte.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada