Deixo quatre pinzellades de la seva vida, però sens dubte s'han de visitar molts més quadres dels que mostro.
Als 2 anys d’edat es va quedar orfe, degut a una epidèmia, i a ell i sa germana els acollí la seva tieta. Al cap d’uns anys intentaren ensenyar-li, en va, l’ofici de la ferreteria, adonant-se aviat que la seva vertadera vocació era la pintura.
En acabar la seva formació, començà a enviar les seves obres a concursos provincials i exposicions nacionals de belles arts. El 1882 estudià Velázquez i altres autors al museu de El Prado, en la seva etapa realista.
Gràcies a l’èxit de El crit del palleter, sobre la Guerra de la Independència, Sorolla fou pensionat per la Diputació Provincial de València per viatjar a Roma, on conegué l’art clàssic i renaixentista, contactant amb altres artistes i museus.
Amb el seu amic, el pintor Pedro Gil, es desplaçà a París durant el primer semestre de 1885, vivint prop de la pintura impressionista.
El 1888 va contraure matrimoni amb Clotilde a València, que va ser model de nombrosos quadres, com Desnudo de mujer (1902).
Després d’un any vivint a Itàlia, es mudaren a Madrid. El 1894 Sorolla viatjà de nou a París, on desenvolupà el luminisme, que seria característic de la seva obra a partir d’ara. Començà a pintar a l’aire lliure, dominant amb mestria la llum i combinant-la amb escenes quotidianes i paisatgístiques de la vida mediterrània.
A més, seguí amb la seva pintura de denúncia social que tants èxits li havia reportat en els darrers anys, com Y aún dicen que el pescado es caro (1895).
Amb Triste herencia rebé, el 1900, el Grand Prix en el certàmen literari internacional de París.
El baño del caballo (1909) i Paseo a orillas del mar (1909) són una de les màximes expressions del luminisme.
Després de molts viatges per Europa, celebrà una exposició a París amb més de mig miler d’obres, que li donà un reconeixement internacional inexperat, coneixent-se la seva obra pictòrica per tota Europa i Amèrica.
El novembre de 1911 firmà per encàrrec per la Hispanic Society of America pel que realitzaria catorze murals que decorarien les sales de la institució. Amb aquesta obra, realitzada entre 1913 i 1919, alçà un imborrable monument a Espanya, representant escenes característiques de diverses províncies espanyoles i portugueses.
El 1914 havia estat nombrat acadèmic, i en acabar els treballs per la Hispanic Society, treballà com a professor de composició i color en l’Escola de Belles Arts de Madrid.
La pesca del atún, 1919.El 1920 patí un atac d’hemiplejia que disminuí dràsticament les seves facultats físiques i mentals. Morí a la seva casa de Cercedilla el 10 d’agost del 1923.
M'encanten els quadres de Sorolla! :D
ResponElimina