Les tres grans potències de l'època eren: els Habsburg, l'Imperi Otomà i els corsaris nord-africans, que ajudaven els turcs i el rei de França.
L'Imperi Otomà posseïa una poderosa flota, considerada "el terror de la Mediterrània". Sota el comandament del gran almirant Piali Pachá, havia d'unir-se a les galeres franceses per prendre la ciutat de Bastia, a Còrsega. Però després de saquejar Sorrento i Massa, ciutats properes a Nàpols, la flota otomana es dirigí a Menorca.
Arribats de l'Est, els otomans intentaren penetrar a l'illa pel port de Maó, un dels més grans del món, però l'artilleria del castell de Sant Felip feu virar la flota a Ciutadella, la capital.
Els ciutadellencs vegueren amb profund horror com 140 galeres i 15.000 soldats s'acostaven per vèncer la murada que els protegia dels seus enemics. Els sitiats no arribaven a 800 soldats, i només 70 eren professionals. No obstant, la ciutat resistí nou dies rere els murs del desesper. Els menorquins aconseguiren repelir tres assalts, però sucumbiren al quart, que tingué lloc el matí del 9 de juliol del 1558. La ciutat fou sacsejada i incendiada, com bona part de l'illa.La població menorquina, que aleshores comptava amb uns 10.000 habitants, es va reduir a la meitat en pocs dies: van morir un miler de menorquins, i més de quatre mil foren enduts captius a Constantinoble, dels quals només una minoria aconseguí tornar - entre ells, la captiva que portà el Llibre Vermell-.
El notari Pere Quintana redactà l'Acta de Constantinoble, obeïnt ordres del capità Miquel Negrete i del regent Bartomeu Arguimbau, on els fets es guardaren per escrit i gràcies a això avui tenim constància d'aquells esdeveniments.
Cada cop que és 9 de juliol, els ciutadellencs no podem pensar en altra cosa quan mirem la piràmide, l'obelisc que es va construir a sa Plaça des Born en honor als que sucumbiren a s'Any de sa Desgràcia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada