- Què fer davant les votacions de dia 18, les que determinaran si s'aproven (o no) els Graus de Psicologia i, per tant, si s'aplica Bolonya a la nostra facultat.
- Bé, però... S'ocuparà la facultat? S'aturaran les classes?
- No ho crec.
- Menys mal!
Conversa típica d'aquests dies entre qualsevol identificat com "possible assembleari" i un "no assembleari".
La majoria d'estudiants només es preocupen pel seu llombrígol (melic). S'interessen per un tema quan hi ha cert risc que s'alteri una mica la seva organització mental; però si a ells no els afecta, per què preocupar-se per uns canvis que no patiran?
Lo trist és que, passada la votació, es dirà que els pocs vots en contra del Pla (deguts a l'escassa participació, pel poc interès de hom pel futur de la universitat pública), demostra que, aparentment, som una minoria qui desaprovem la reforma.
Però què importa als rectors el que pensin els seus estudiants i professorat, si aquests no comparteixen la visió empresarial que abunda sobre la transmissió del coneixement?
En cas que gairebé la totalitat d'estudiants i professors demanés l'abolició del Pla, tornarien a menysprear la nostra opinió i l'aplicarien igualment, ideant nous estrategemes de manipulació. Ho sento, sí, sóc pessimista.
O realista, si succeeix com la comèdia que protagonitzà el conseller Saura, el qual destituí a Rafael Olmos davant tots els mitjans de comunicació, per haver ordenat la càrrega dels Mossos contra els estudiants... cap cadena televisiva ni diari de renom ha difós la notícia del seu renomenament a un càrrec millor.En fi, qui encara es cregui que la llibertat d'expressió vesteix d'actualitat, que es conciencïi que aquest vestit ja ha quedat antiquat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada