El càncer de les cultures

D'entre els principals símptomes, es perden els valors d'arreu. Alguns és millor que s'estingeixin; d'altres, com el respecte envers els ancians, entesos com transmissors d'experiència cap els més joves, és lamentable que cada dia es tinguin menys en compte.

Agonitzen les tradicions, els costums, el llenguatge perd riquesa lèxica, semàntica i prosòdica (tan el quotidià com el culte)... la globalització homogenitza tot cada cop més, però sense formar res comú: tots ens movem en el no-res del desencant.

Les noves generacions creixen plenes de comoditats. Un sol "clic" és suficient per accedir a tota la merda que solen visitar; és el que es troben a la red, i és difícil desmarcar-se, buscar coneixement útil. L'ordinador, pensat per facilitar el treball, és entès com una eina de pur oci pel jovent. A través d'ell, s'obre una altra manera de socialitzar-se. Vist des de fora, es diria que les relacions interpersonals es van degradant. Amb tot, és sorprenent com s'arriba a conèixer els pensaments de la gent per mitjà de la red.

Fins quin punt s'anirà degenerant tot? Existirà un límit on ens adonem de que cada cop tornem a ser més simis i ignorants?

Avui dia, tot és possible i qüestionable. Sense referent, sense un guia moral, la gent tampoc es preocupa per crear la seva pròpia ètica. Què ens queda d'autèntic, aleshores?

Què pot aportar una persona a aquest món? Ho ha de fer a través de l'inevitable marketing, explotat pels productors accentuin el que considerin per vendre al màxim? I els compradors, realment entendran el missatge d'un jove somiador en la seva profunditat, o bé llegiran vanament entre línies, el que hom llegeix, sense gaire més criteri que el de ser compartit per l'analfabeta societat?

Què creieu que passarà d'ara endavant? Es formarà una cultura de caire tan diferent a les de fins ara, que fins i tot es rompran les distàncies entre els seus membres, degut a les noves tecnologies? Ja està passant, però cap a on evolucionarà això? Quasi prefereixo no saber-ho.