M'ha sorprès despertar-me al llit que m'havia fet companyia en tots els somnis adolescents, nit rere nit, durant uns anys de joventut que el temps ha desplaçat cap el passat.
A la meva habitació, on he compartit la major part de la meva història d'amor més llarga, més plena i més estranya, l'han obsequiat amb 5 quadres del meu avi, tan apreciats per ma família i per jo mateix. Ha quedat tan mudada com la resta de la casa, un edifici llurs parets estan forrades per centenars de quadres, lluint tota gamma de colors, els de la Menorca de s'avi Pepe.
Aquella casa centenària que es troba en una acera de la Quantramurada, davant el popular bar Calós, passa desaparcebuda als ulls dels forasters. Construïda al bell mig d'una mançana on persones grans conviuen, assegudes a la fresca cada fosquet (quan fa bon estar), contemplant els records del seu temps, plens d'al·lots jugant al carrer, a l'època en què la gent es desplaçava en bici i els cotxes eren un invent de l'altra banda del mar que mai pertorbaria tanta pau... són una rel·líquia de l'antiga Ciutadella, ignorada pels menorquins del present.
Els costums, les paraules pròpies de cada poble, les tradicions, el fandango... tot mor culpa de tanta globalització, que unifica tant com destrueix l'autòcton de tot indret. Les festes de Sant Joan, l'únic supervivent del nou món, es comercialitza, s'explota, perd encant.
Els costums, les paraules pròpies de cada poble, les tradicions, el fandango... tot mor culpa de tanta globalització, que unifica tant com destrueix l'autòcton de tot indret. Les festes de Sant Joan, l'únic supervivent del nou món, es comercialitza, s'explota, perd encant.
Aquests dies assaboriré els carrers de Ciutadella, les cales de Menorca i tots aquells puestos que mai s'aprecien prou com es mereixen.
De moment, me desxundesc entre les parets de quadres, recordant moltes persones que m'han acompanyat, en moments difícils i d'altres alegres, dins aquestes parets i fora d'elles.
Te compadezco tanto. ¡Pero te compadezco tanto! No sé realment com pots aguantar el fètid olor d'aquesta illa de merda on l'aire que es respira té olor a "merda punxada en un pal". Només arribar-hi ja em donen ganes de vomitar i de tornar-me'n a Barcelona a tota pressa. Al menys només és una setmana :D. Esper que ens puguem veure per aquí Joan, dependrà de com estigui la mare. Encara continua ingressada a l'hospital amb molts de dolors i problemes amb el calci. Ja veurem com va tot. Cuidet i parlem, o sigui Salut et parlons!
ResponEliminaJo em compadeixo de tu... tens un estereotip de Menorca sense conèixer-la pràcticament gens, ni havent crescut a s'illa. Desgraciadament, la gent sol opinar sense saber.
ResponEliminaSovint dius que no t'agraden les festes de Sant Joan i ni tan sols les has vist mai, no has trepitjat ni una dècima part de les cales... Un llarg etcètera et demostra que no tens opinió sòlida per discutir la bellesa d'aquests paisatges. Quan critiquis coneixent, t'escoltaré més.
Si el que et desagrada és la gent tancada de ment (sembla ser un requisit per ser habitant d'aquí), estic d'acord amb tu: a jo tampoc m'agraden gens ni mica. No em sentiràs mai alabar la gent d'aquí.
M'alegro que ja hagin donat d'alta a ta mare=), a cuidar-la molt ara. Un dia la passaré a veure, si accepta visites.
Of course, quan més tard millor perque estarà millor en principi. Ens veiem menorquí de verga
ResponElimina