- Què en penses, tu, d'això?
- Que no servirà de res.
- Això creus?
- T'ho acabo de dir.
- Pensar que no hi ha solució a priori, encara serveix menys que un intent, per pobre que sigui, de canviar alguna cosa.
- Potser. Si més no, sóc més realista que vosaltres. El meu vot a les eleccions generals no canviarà el bipartidisme espanyol, així com la vostra veu serà ignorada pels que manen.
- La realitat pren la forma que li donem les persones. No pots predir res, perquè no saps com actuarà la gent. Imagina'ns a tots units sota una bandera, reclamant el mateix dret, fins despertar consciències que ara romanen endormiscades.
- Sí, podrien contemplar com s'alcen totes les universitats alhora en contra seu, plantant-los cara, demanant a crits que es consideri la seva opinió, i potser ni dins d'aquesta utopia us escoltaria el govern. Dinàmica de Pensament Grupal, recordes? Sovint es prenen decisions sense considerar la informació exterior. És una lluita que no es pot guanyar. Sereu més nombrosos, però esteu mancats de poder.
- Ho reconec: no sabem si servirà de res, però no són esforços en va. Qui es resigna i no protesta pel que creu, ni tan sols quan les injustícies socials l'afecten a ell, no té dret a queixar-se després, baix baix. L'única lluita que no es pot guanyar és la que es viu com a derrota abans de l'escac i mat.
- No m'uniré a vosaltres, no cal que insisteixis. Aquesta no és la meva lluita.
- Ni t'ho anava a demanar. Sabia que no canviaries de parer.
- Per què perds el temps amb mi, aleshores?
- Aprofito el temps parlant amb tu, per fer-te entendre, bon amic, que no sempre s'actua esperant resultats, sinó per conèixer i deixar conèixer punts de vista diferents. Gràcies a la diversitat formem opinions més sòlides. Hi ha motius que van més enllà de la lògica i del interés (de fet, Bolonya tampoc m'afecta a mi). Desgraciadament, la majoria pensa com tu, per això es queden a casa, per això no som més de 6000 (segons la policia; 15000 segons la CAE), per això tot canvia tan a poc a poc.
- No crec en la demagògia que es ven com a democràcia. Per això no vaig a votar, ni em molesto a participar en cap acte en el que sé que no aportaré res diferent, que no canviaré res, tan si em quedo a casa com si surto al carrer.
- Tampoc jo crec en la democràcia. Però, com que fer un cop d'estat és molt difícil i perillós, l'única via que queda és anar lluitant pel que es desitja, per on està permès.
- Potser tens raó.
- Sí. I potser m'equivoco, i també jo m'acomodo massa en la resignació.
L'home A, et recordo que sí vas votar a les eleccions de l'any 2007 i a les del 2008 a les generals, així que no menteixis com els polítics i no diguis que no creus en la democràcia. A l'home B dir-li que de què serveix donar un cop d'estat i què és el que proposes per canviar el món. És que no tots els homes som iguals i tenim els mateixos drets? Llavors tots tenim el dret a votar, o no? Aquest és un tema el qual és molt subtil, però sempre és millor viure en una democràcia que en una oligarquia (del grec, govern dels pocs) on només comanden els que estan capacitats. A dir veritat el sistema polític és com una oligarquia, però nosaltres tenim el poder d’eliminar als polítics quan creiem que ja no serveixen. Igualment imaginat que no pugessin votar la majoria de la població, la qual viu en la ignorància i els importa una merda si surt el PP o el PSOE (a hores d’ara els dos únics amb possibilitats de governar), tornaríem al vot censatari i ja de pas que només els que tinguin un mínim d'estudis o una determinada posició social pugin votar. Això està bé? . No crec que la solució sigui que només votin els
ResponEliminaM'agrada. M'agrades.
ResponEliminaSóc seguidor del tal guasch...
Jo no insinuo mancar del vot a determinades persones, però no crec que sigui just que tothom, des del més culte al més ignorant, tingui el mateix pes electoral. El teu vot val tant com el que vota a tal partit perquè la seva família sempre l'ha seguit, sense qüestionar-se si és el millor.
ResponEliminaI he dit "lluitar per on està permès"; puc creure que la democràcia no sigui el millor sistema, però és el que tenim de moment, l'única via d'expressar-nos.
Merci Albert^^, tb els teus escrits m'agraden=)