Direccions Prohibides

Davant una difícil elecció, què optar a seguir?

En l'altre situació de la meva vida tan ambigua com l'actual, totes les persones pròximes (i les llunyanes) m'impulsaven en una sola direcció.

Només un camí era correcte. Res era relatiu al seu parer: hi havia un camí bonic, tradicional i fàcil, i un altre ple de misteris, perills i aventura. Aquest no em convenia, deien. I ho sabien millor que jo, per alguna raó misteriosa que algun dia entendria.

L'angoixa de no poder evitar sentir que el Camí Prohibit era molt més temptador que el Camí Correcte acabaria en una elecció, aferrada d'inevitables conseqüències.

Vaig deixar passar temps per no prendre una decisió esclava de l'impuls, sinó pactada amb el seny.

Fins i tot a la meva raó li va semblar sensat el que li demanava cada part del meu ésser, i va accedir a apostar per la via difícil.

Aquella decisió va possibilitzar el millor que m'ha passat mai.

Si hagués fet cas de totes les direccions que obligaven a obeïr aquelles normes, avui no seria la persona que sóc, ni hauria viscut la història més fantàstica de la meva vida.

Per segon cop, em trobo en una situació delicada: no tan difícil, sí més complexa. I torno a sentir créixer el valor per arriscar-me a... potser no perdre ni guanyar, sinó de produïr un altre tipus de canvi.

No hauria de pensar com penso, ni sentir el que sento. Amb tot, em fa feliç pensar i sentir així. Però l'elecció no només depèn de la meva felicitat. Altres persones tenen més pes que jo a l'hora de triar un camí o un altre.

Costa apartar el que la societat accepta i rebutja del criteri propi. A mi em segueix cridant el Camí Prohibit, encara que trenqui les senyals de direcció prohibida.

En la meva tria de fa cinc anys, és possible que m'influís d'alguna manera el fet que tothom vegés tan clara una única solució possible... ara que el dubte no és només meu, es torna més inquietant, més poderós.

Mil direccions i cap d'òptima. Tampoc aturar-se i seguir igual és una opció. M'he de moure, sense saber cap a on anar. Vagi on vagi, que la desgràcia trïi un altre camí.