Quan la felicitat esdevé vida

Bum...

Bum...

Bum, bum,

BUM-BUM!!!

Ha ressucitat. Torna a viure, no m’ho crec. No és el Messies, i no obstant contemplo un miracle.

Massa temps portava morint en silenci, atrapat en un cos molt jove.

L’alegria, la passió per la vida, la plenitud… Tornen tots els sentiments oblidats, d’una revolada han trucat al timbre de la porta. S'han afanyat a entrar sense que el jove envellit pogués reaccionar.

Encaixo com puc el canvi. Era (i és) necessari, però s'ha d'anar amb cura. Predicava als qui m’escoltaven que no hem de ser conformistes, mentre jo moria en silenci, resignat, sense ànim de lluita.

Riure o plorar? Plorar rient.

El meu cos pateix la metamorfosi: mil bombardejos de Noradrenalina disparen energia per tot arreu; les extremitats tremolen desbordades, em moc sense moure’m... explotaré d’un moment a l’altre.

Per vies oblidades, galopa la Donzella Dopamina, escampant plaer al seu elegant caminar, s’estrella al Nucli Accumbens i recupero la felicitat, aquella utopia que només existeix al món dels somiadors.

Estimada felicitat, des de sempre m’has vist com un enemic. Acostumaves a disfrassar-te d’il·lusió i m’apunyalaves quan aconseguies seduïr-me amb mentides. Aquesta nit m’has regalat la daga, amb sang eixuta, en senyal de pau. Et saludo amablement, benvinguda sigues a la meva llar. Fes-me costat d’ara endavant, i no tornaré a dir res en contra teu.

No aconsegueixo dormir... Em remoc dins el llit, sense companyia, però no em sento sol en absolut. M’imagino el pròxim present: l’alegria, els nervis i la por, tot de cop.

La meva ment es colapsa, no puc frenar un cor que va a la seva, cada cop amb més potència, imparable.

No paris mai de bategar amb tanta força. Mantin-me viu i jove!

Obro un ull, encara és fosc. Ha aparegut una estrella en el firmament. Demà el sol brillarà més que cap altre dia, si no em desperto del somni.

“Quan la raó dóna la paraula als desitjos més profunds,

Quan el sentiment és el que parla i decideix,

Quan la moral s’obvia i la culpa no existeix,

L’ara esdevé vida, i la felicitat ressucita.”