Dijous, dia 6 de març de l’any passat, milers d’estudiants vam omplir els carrers de Barcelona amb pancartes, veu, protesta. La manifestació contra el Pla Bolonya estava programada des de feia temps, però, igual que en les eleccions generals del 2004, uns fets d'última hora van ajudar a remoure moltes consciències endormiscades.
En resposta al tancament d’un grup d’estudiants a la facultat de Filosofia i Lletres, aquell fatídic dimarts, 04/03/08, l’ex rector de
Aquella tarda de fa un any, jo em trobava a l’aula d’informàtica, acabant un treball de l’assignatura més avorrida del quatrimestre. Després d’hores davant la pantalla, tot es va apagar: cada racó quedà a les fosques, el negre pintava tota ombra.
Al principi ens vam cabrejar (tot treball s’havia anat a fer punyetes!), crèiem que els protestants s’havien passat, en tallar la llum de tota l'Autònoma.
Però poc després ens vam adonar que l’electricitat tallada tenia un propòsit: evitar que les càmeres de seguretat enregistressin les violentes escenes que esdevenien al petit pati de lletres, que avui més d’un l’anomena “Plaça de
Al cap de poc de tallar la llum, es sentien unes veus que anunciaven “Vénen els Mossos!”. Jo no me les creia: la policia a la universitat era tan lògic com esquimals al desert. Però aviat l’ambient canvià per tothom. Creixia l’esvalot, les veus nervioses s’emetien per part de tots els que teníem els ulls oberts. Cridaven “Arriben els Mossos!”; corregudes, centenars de formigues volaven per
Als del rectorat, l’experiència els ensenyà que voler reprimir la llibertat d’expressió amb un abús d’autoritat que ofega la veu per la força, imposa un silenci en l’ara, que es tradueix en un crit de guerra demà. En efecte, dia 5 ja tenien centenars d’estudiants alçant-se cap el rectorat, un conglomerat de persones demanant explicacions a uns receptors muts.
A la manifestació del dia 6 hi va assistir més gent de l’esperada, gràcies al seu error, que encara avui no han reconegut com a tal.
Un any després, jo em pregunto: per què més de la meitat d’estudiants deixen caure en l’oblit les injustícies del passat, si encara afecten al present? Ha de caldre una repressió policial per despertar la consciència dels que només es preocupen d’ells mateixos? Pel que sembla, les expulsions no basten. On ha marxat la indignació de tots aquells que es van sentir sota la pell dels agredits fa un any?
Que la indignació perduda aconsegueixi una brúixola d’on sigui; aquesta li senyalarà la seva pròxima parada: dijous que ve (dia 12), a Plaça Universitat, per seguir lluitant contra
Tercer full del bloc:
"Sense solidaritat als demés, no és possible un canvi cap a millor".
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada