Dones 3.0.

Els estereotips són inevitables, ja que la ment funciona més per via de dreceres (heurístics), que per raonaments de naturalesa lògica deductiva o inductiva. A causa dels estereotips, interioritzem els rols que ens van educant i quan algú no s'adequa al que s'espera d'ell/a com a rol i es desvia de la norma, els membres de l'entorn tendeixen a sancionar-lo perquè no es desvïi. La perillositat dels estereotips es fa patent pel fet de ser tan útils (simplifiquen la realitat) i ràpids (són implícits, indicadors del que és "normal" i "correcte").

Faré referència a l'analogia de les tecnologies amb l'evolució de les dones respecte als estereotips de gènere.

Les webs 1.0. eren concebudes per transmetre informació: penjar informació a la xarxa, com un professor que ofereix coneixement a un alumne, una simple comunicació unidireccional d'emissor a receptor.

L'estereotip femení que s'ha transmès tradicionalment des d'anys immemorials, en el que les dones (1.0.) són presentades com submisses i depenents de l'home, sense poder de decisió ni acció autònoma, s'ha transmès en totes les formes en què es desplega la cultura: expressions artístiques, les doctrines morals i filosòfiques... "L'objecte d'estudi de la ciència, història i filosofia, només s'ha basat en la meitat de la població", amb prou feines hi ha referents femenins. Ens hem socialitzat, fins i tot a l'època actual, aprenent les grans diferències que ens han inculcat sobre els rols masculins (ingrés econòmic, poder, dominació, competitivitat, jerarquia, no expressar cap emoció tret de l'agressivitat...) i femenins (tasques de la llar, bellesa, passivitat, expressar totes les emocions menys l'agressivitat...). Exemples d'aquesta concepció de dones 1.0. han donat lloc a la violència de gènere (on l'home concep la dona com una pertinença pròpia), la societat patriarcal; figures antigues com la Mare de Déu, actuals com produccions Disney (Ventafocs i princeses Disney...); llistes de contactes...

Les webs 2.0. inclouen el concepte de l'aprenentatge bidireccional en xarxa, que va de molts a molts (networking). Anàlogament, les dones 2.0. farien referència a aquelles que s'han obert un camí ple de traves en la societat masculina.  El resultat és una dona masculinitzada, la Superwoman, que ha hagut de mimetitzar-se al context de l'espai masculí. S'ha guanyat el poder i el reconeixement social havent d'encaixar en una societat extremadament competitiva, jeràrquica, apropiant-se dels trets característics dels prototips masculins. Han deixat el seu àmbit privat per passar als llocs públics, de feina i d'expressió, amb una desigualtat encara vigent, sobretot perquè han perpetuat els models existents i a sobre amb desigualtat. En serien exemples les executives que han escalat a altes esferes socials i continuen amb les tasques de la casa, les mares solteres que treballen i cuiden dels nens... dones que tenen dues feines: la de casa (1.0.) i la laboral, en un repartiment de tasques desfavorable respecte l'home.

Les webs 3.0. tenen mecanismes d'intel·ligència artificial, on per exemple tutors intel·ligents oferirien un aprenentatge interessant a certs alumnes, segons les motivacions i interessos que aquests presenten. Les dones 3.0. s'estan gestant en l'actualitat i ningú sap com evolucionaran. Serien aquelles que han aconseguit fer-se un lloc a la societat al marge dels estereotips que han arrossegat durant segles, les que no s'han volgut adaptar al món masculí sinó a crear una societat igualment femenina. Per aconseguir desfer-se de tantíssimes empremtes històriques que marquen com ha de ser una dona, utilitzen les noves tecnologies (especialment les xarxes socials, blogs...) per comunicar-se entre si, compartir idees i anar creant de mica en mica un nou model on es facin visibles les seves necessitats i desitjos. A la xarxa, les dones s'alliberen de les pressions de l'entorn immediat a seguir el que s'espera d'elles i poden compartir lliurement experiències del que abans era impensable fora de la relació íntima mare-filla o marit-muller (temes com l'orgasme, la menstruació, la lactància, la criança, queixes i reivindicacions cap a la igualtat de gènere i un llarg etcètera). Per la manera diferencial en què homes i dones usen les noves tecnologies (en general, les dones passen més temps en les activitats interactives i de comunicació horitzontal, mentre que els homes estan més orientats a resoldre alguna tasca), s'hipotetitza que les relacions interpersonals serien més horitzontals i cooperatives en detriment de les verticals i jeràrquiques imperants, però tot està per veure.

Evidentment, gran part dels homes també estem descontents amb els estereotips masculins, però ens deixen en una posició més còmoda en la societat i per això els femenins les incomoden més. Amb tot, seria urgent anar estripant els estereotips, sent conscients que simplement s'aniran transformant en altres, ja que com a espècie, és una forma d'organització molt econòmica i eficaç, malgrat ens repugni als crítics.

Jo em pregunto com seria la societat actual si el poder hagués estat eminentment femení. Potser el model econòmic imperant no seria el neo-liberal, tal vegada s'assemblaria a un comunisme, segurament seria diferent a quants s'han proposat i no m'ho puc ni imaginar, però seria bonic veure-ho (no crec que anéssim a pitjor...).

"Si volem canviar la nostra imatge, hauríem de canviar els miralls que la deformen."