Em fan gràcia els que critiquen als "somia-truites", per "no tenir els peus a la Terra i viure al seu món". Ells són els genis. Afinant més, ho seran si són capaços de viatjar entre els dos móns a voluntat: el compartit i el propi inventat.
Un dels trets distintius dels homo-sapiens sobre les altres espècies animals, a més de posseïr llenguatge simbòlic, és la capacitat imaginativa.
Sense imaginar, no hauríem evolucionat gens.
Al marge de deixar-se, o no, arrossegar per cap convencionalisme, jo veig al creatiu (o a l'artista) com un equilibrat entre la realitat i la ficció, entre allò abstracte i allò concret, entre les conviccions rígides i la flexibilitat anàrquica: sent capaç de traçar ponts flexibles entre les dues esferes; això sí, amb una tècnica aclaparadora, que convenç fins a tal punt l'irreal que aquest cobra sentit.
Dalí no hauria triomfat pel sol fet d'haver imaginat uns trets exageradíssims (grau de irrealitat), si no els hagués dibuixat amb tanta precisió (grau de realitat). Realment un diria que existeixen elefants amb les cames primíssimes en contemplar els seus quadres!
Entre els meus tornados mentals, va creixent un arbre, de rames primes i dèbils, però proliferant enmig del kaos, connectant l'irreal amb allò real. Potser estic boig. Tan de bo sigui així. Tot artista n'està en certa mesura.
El que és incapaç de connectar amb la dimensió real de les coses, no obstant, té un problema (que usualment es descriuria com a psicòtic). Per a mi, tan greu és estar en un extrem com en l'altre: si estàs desconnectat de la realitat tens un problema (i això tothom ho reconeix), però si no saps desconnectar de la realitat, ets esclau d'ella. La imaginació t'allibera.
Encara que les ments creatives siguin els mestres de la imaginació, val a dir que tots i cadascun de nosaltres ens beneficiem d'aquest do extraordinari. Si no ens projectéssim en el futur, què ens motivaria? Si no planejessim objectius, el futur seria diferent. El que està per venir no és (per a res) com sempre ens imaginem que serà, però sense haver-lo imaginat prèviament, no ens hauríem mogut de la cadira.
Una darrera cosa. M'estic adonant de que fins i tot la pròpia identitat es pot construir pel sol fet d'imaginar-te diferent. T'hi vas tornant. No perdem mai aquest do.
"Hay algo más importante que la lógica: es la imaginación" (A. Hitchcock)
"En los momentos de crisis, sólo la imaginación es más importante que el conocimiento" (A. Einstein)
"El que tiene imaginación, con qué poco saca de la nada un mundo" (G. A. Bécquer)
Està bé, però has fet una relació molt delicada quan dius "el creatiu (o l'artista)" perquè en un moment limites l'entrada a la creativitat de l'artista. Però a més ho converteixes en sinónims molt ràpidament al posar la "o", i no és gens així.
ResponEliminaEl matemàtic necessita de creativitat per a trobar les solucions als loganitmes. I no només les matemàtiques, de fet, la creativitat és molt necessària per a les coses únicament reals. I no cal que la creativitat viatgi a un altre món.
I de fet, hi ha moltes funcions importants per "aquesta realitat" que requereixen de gran creativitat, però amb molt tocar de peus a terra (vease: Polítics, economistes, filósofs, psicòlegs, enginyers...) - també és una llista poc prudent de posar
mmm sobre la "o", que has interpretat com una disjunció, es referia a una altra possibilitat, a l'estil "o bé", no ho tractava de sinònims, sinó que servia tan un exemple com l'altre.
ResponEliminaels filòsofs, els psicòlegs etc fan servir la seva imaginació tocant de peus a terra, això és justament el q volia dir, q poden lligar la fantasia i la imaginació amb la realitat pràctica. No crec que diguem coses gaire incompatibles.
Wellcome back Mr. Moli!
Jajajaj Llavors si és "o bé" és una "o" excloent, com dient o els creatius o els artistes, però en cap cas els dos, o que els creatius alguns puguin ser artistes o algunes artistes puguin ser creatius...
ResponEliminaI sobre lo segon, em refereixo a "no és bo ni un extrem ni l'altre", "si no saps desconnectar de la realitat, ets esclau d'ella".
Per no anar més lluny, el propi empirisme científic parteix de la realitat per explicar-la. Justament el que aconsegueixen és donar explicacions que es repeteixin en el futur.
Orghhh, tiquis-miquis! Doncs és una "i/o" XDD res a dir, així¿?
ResponEliminaL'empirisme científic és això, ciència. Què té d'artístic? Basant-se en l'observació de la "realitat" segons registres sensorials, poden fer prediccions i replicar resultats, però què té això d'artístic? Segueixo sense veure-li la relació.