Quan passo per aquell portal, des d'on s'escolten les il·lusions de les ments joves, noto que ha perdut encant. Que sobren somnis de diners per a si mateixos i en falten d'ajudar desinteressadament els altres.
Com en la transformació d'un poble a ciutat, on el casc antic queda ben endins d'un conglomerat d'edificis massa simètrics i buits d'art, la creativitat i les idees de les noves generacions es contaminen d'aquest món de fora, que passa a ser de dins: estrès, consumisme, el hobbie de la crítica lleugera i una solitud que passeja entre la gent, escampant la competitivitat d'enfonsar l'altre per triomfar.
M'agradaria entendre què mou a tanta gent a desitjar diners en excés per a si mateix. Em molaria entendre-ho, perquè m'aplicaria la recepta contrària.
Al cementiri, futura llar de tots, els diners signifiquen el que realment són: trossos de paper, sense cap vàlua. La riquesa que s'amaga a cada tomba, es troba en totes les relacions que han contribuït a formar la persona que en pau descansa, cansada d'un llarg viatge.
Tot val diners, perquè fem que sigui així. Ahir somiava en tornar al mercat d'intercanvi: podríem deixar-nos els llibres llegits (estalviant arbres pel paper, tinta, llibres abandonats en una biblioteca de pols), compartir el que ja no fem servir i que un altre aprofitaria...
Passa que els més pobres valoren molts valors que els rics han transformat en publicitat, jugant a vendre les emocions per comprar persones. La venta que ha triomfat més que la coca-cola és aquest lema implícit: persegueix obtenir més diners que els altres i, en atrapar-los, malgasta'ls en les inutilitats que et vendrem.
Ens han venut que la felicitat va lligada a la possessió, i per poder posseïr (sense robar), s'ha de ser ric. Ric de bitllets i el cap ple de capricis per poder-los comprar. Lo fort és que sí, molta gent persegueix aquesta fita. Prioritats que no sé si arribaré a entendre qualque dia.
Un no s'enriqueix amb diners, es contamina. No sols pel conformisme que porten: el creatiu s'adorm, es deixa d'esforçar per fer ben feta la feina. Tenir diners obre moltes portes amb les que somien els que no en tenen (possibilitats d'enriquir-se culturalment - teatre, estudis... -), però, en tenir-los, ells mateixos tanquen aquestes possibilitats, malgastant-los. Des del conformisme dels calés, molts projectes perden sentit, perquè el fi últim era obtenir el que ja tenen.
"El dinero que te salva es el mismo que asesina"
(Extrechinato y tú).
"El depredador es la figura central del mercado capitalista globalizado, y su codicia, el motor" (Jean Ziegler)
Però en un món on els diners són el que mana, necessites diners fins i tot per lluitar contra ells. Com sinó muntaries una campanya a nivell mundial en contra del capitalisme, sinó tens capital per comprar-te un ordinador amb internet, pancartes, megàfons, pagar coordinadors etc...
ResponEliminaNo es pot xasquejar de dits i fer un "Reset" i instaurar una nova economia d'intercanvis. A més un mercat d'intercanvi no és possible, ni és gaire millor que l'economia que tenim ara. Ara el diner és un intermediari a aquest intercanvi, amb una certa deuda però amb molta més facilitat i amb una economia més controlada (per tant, tot i que hi hagi crisis, és més estable que no pas una economia de intercanvi).
Un dia que vinguis a casa t'explico un nou sistema econòmic sobre el que vaig llegir ja fa un temps, que és molt atractiu i més viable, tot i que tant discutible com tots els altres ^^ així que no tinc res a criticar del que has dit tu.
Estem en una posició difícil d'opinar perquè tenim prous diners com per dir que no en necessitem més, però no en tenim tants com per dir que els mal usem. Tot i que fem les dues coses malament, així que em pregunto a vegades si encara som pitjors nosaltres :P Maleïda classe mitjana!!!