Estem formats per una maquinària estructural biològica, on infinites sinapsis es van modulant incessantment en funció dels estímuls externs que rebem de l'ambient: les experiències viscudes, les relacions personals, els desitjos i les frustracions... Tot un conglomerat va modulant la xarxa de connexions que ens fa ser d'una manera o altra. Sembla que fins els 25 anys d'edat som més influenciables en aquestes adaptacions neuronals, i que a partir de llavors (i potser ja ara) posseim uns trets de personalitat estables en el temps. Podrem canviar les conductes, però no la persona que som.
Em pregunto si la manera de ser d'una persona està tan determinada com es creu. La ciència ho corrobora partint de premises que volen ser confirmades, però com s'expliquen els canvis dràstics de la persona que supera un trastorn mental, per exemple?
Si l'esforç que es centra en la necessitat del canvi del malalt, es posés en una persona sana que simplement vol millorar, no seria possible, també, un canvi així?
Encara que ens afecti en menor mesura que en el període on es configura l'entramat neural, si anem a buscar voluntàriament entorns que s'adeqüin a la manera de ser que desitgem, si entrenem la intel·ligència, el cultiu interior, si el tímid s'esforça en sortir en diferents ambients...
...no hi ha una possibilitat de que poguem decidir com donar forma a la nostra personalitat?
Si parlem de persones malaltes també hem de pensar que la malaltia els pot obligar a perdre l'esperança a canviar (léase depresión). I hi ha malalties que no et permeten canviar, i que hi són per sempre (leáse esquizofrénia).
ResponEliminaPerò la resposta a podem canviar... CLAR! Què vols ser? Ho pots ser-ho quan vulguis! També ens ensenyen que la plasticitat dura sempre (encara que no es dongui tant fàcilment).
Llavors, fes el que vols ser, i al final ho acabaràs sent!
Sí, sóc conscient de les patologies on la intervenció ha de ser més paliativa que sanadora; em referia a la població "sana".
ResponEliminaUi, són poquets els que confien en què la voluntat de canviar es pugui traduir a un canvi real. Jo mateix, fins no fa gaire.
Per sort, avui sé que es pot. Jo ja en sóc la prova=D