divendres, 9 d’abril del 2010

Era digital

La mare va notar com la filla es parava.

- Com és que et quedes quieta?

- Mira aquella senyora... està tirant una carta!

- Sí, abans ens comunicàvem així. D'això groc se'n diu bústia.

- Oooh... - va fer la filla, com quan li contaven històries de com era el món abans que ella el conegués.

Res és permanent, tret del canvi.

1 comentari:

  1. Ara que dius això, altre dia estava parlant amb una nena petita i jo li estava dient que el meu primer treball amb tinta negra va ser amb una màquina d'escriure.
    La seva cara va ser un com un llibre obert, i saps que em va dir?
    Es allò que estava al museu,no??

    ResponElimina